Axat porta els tabús de l'eutanàsia i el suïcidi al 'thriller'

Seriosos i profunds, alhora que tabús, són temes com el suïcidi, l’eutanàsia o les malalties degeneratives, que van sortint als racons de la intricada tramad’‘Amnèsia’  (Destino / Columna), entre els continus girs que culminen en un final sorprenent marca de la casa –compte: llegir amb atenció l’última pàgina–, reflex de la ment analítica de l’argentí Federico Axat (Buenos Aires, 1975), en què, reconeix, hi té molt a veure la seva professió d’enginyer. 

L’autor torna al ‘thriller’ psicològic després de l’èxit de ‘L’última sortida’ (amb pròxima adaptació cinematogràfica i 20.000 exemplars venuts a Espanya, més drets de traducció a més de 35 editorials) i al’escenari fictici de Carnival Falls, a New Hampshire –on ja ha ambientat tres novel·les, entre elles ‘El pantano de las mariposas’ (2013)– i que és el seu particular Twin Peaks. “Hi ha picades d’ullet a la sèrie, com la noia morta, rossa i de nom Paula Marrel, que és un anagrama de Laura Palmer, o el nom de l’agent de l’FBI, Frost, com el coguionista. Perquè ‘Amnèsia’ també és una novel·la on hi ha coses no són el que semblen, realitats paral·leles, dobles interpretacions”.

“El lector ha de preguntar-se què faria en la situació del protagonista”, posa Axat com a premissa d’una novel·la en què aquest, John Brenner, un il·lustrador exalcóholico, desperta de morros sobre la moqueta del seu saló i al seu costat, a més d’una ampolla de vodka buida, jeu el cadàver d’una jove. No recorda res de l’ocorregut. “En vista d’una mort així el primer que penses és en trucar a la policia, però immediatament penses: ‘no’. Amb una mà al cor, saps que no trucaries perquè creus que pensaran que ets culpable”. 

Com ja va fer a ‘L’última sortida’, torna a entrar al terreny dels somnis i l’al·lucinació onírica. “Joc amb el fantàstic i l’irreal per crear desconcert al lector quan el personatge pateix una pèrdua de memòria i arriba a creure que tot és possible. En realitat la por veritable que s’amaga darrere de l’oblit és la de perdre la identitat perquè tots som els nostres propis records”.

El canibalisme als Andes

Sent nen, el protagonista veu el declivi de la seva mare, que té una malaltia degenerativa i terminal i implora que l’ajudin a morir. “Ella veu com els fills la veuen patir i no vol que la vegin així. Aquestes malalties encarnen la pitjor por per a un ésser humà, la impossibilitat de ser nosaltres mateixos i de valer-nos sols”. 

D’aquesta situació sorgeix la reflexió sobre l’eutanàsia al si de la família. “Recordo el cas dels supervivents del famós accident d’avió als Andes en els 70. Van viure una situació tan crítica que van arribar al canibalisme. Un d’ells va dir que van poder fer-ho quan es van dir que si un moria no se sentiria malament si la resta se'l menjava per sobreviure. Es posaven al seu lloc, aquesta és la manera correcta d’afrontar aquests temes, posant-se al lloc d’un ésser estimat quan s’està en un atzucac”.

L’eutanàsia i el suïcidi, que ja explorava a l’inici de ‘L’última sortida’, és conscient que “generen angoixa”. “El tema del suïcidi és difícil de tocar perquè no vull ser irrespectuós, però m’interessa aquesta contradicció entre ser un acte extremadament valent i covard alhora. O, més que covardia, és una fugida, un abaixar els braços en vista del que t’envolta. I alhora és la decisió més dràstica i difícil que un pot prendre”.  

El “monstre” de l’alcoholisme

Notícies relacionades

En la pell de les dones que maten el seu maltractador

Walter Mosley: "Trump va ser la nostra incapacitat de defensar el que Obama volia fer"

Continus ‘flasbacks’ tornen en ‘Amnèsia’ a la infantesa dels personatges, on es forgen secrets i fantasmes familiars i la relació del protagonista amb els seus amics Maggie i Ross i amb el seu germà gran, soci fundador d’un laboratori d’investigació farmacèutica. “El que som està ancorat en el passat. Soc nostàlgic del meu passat i m’agrada recordar i mirar enrere”, confessa Axat, que s’ha basat en les seves pròpies “conductes addictives”, això sí, innocents i res perjudicials, puntualitza, per mostrar a l’“autoengany” de John en vista dels seus problemes amb l’alcohol, “aquest monstre amagat al seu interior, latent”. 

Creu Axat que “la novel·la negra o de misteri té la doble funció de denunciar i d’entretenir”. “Però els temes seriosos no poden tractar-se ni utilitzar-se de forma banal. No tot és blanc o negre, per tant, he de mostrar tots els matisos”. I en això segueix, amb la ment d’un enginyer del ‘thriller’.