L'AFECTE DEL PÚBLIC

L'adeu de la ciutadania a un «àngel» anomenat Caballé

Nombrosos seguidors de la diva glossen la seva figura als llibres de condolences del Liceu i el tanatori

zentauroepp45378662 llibre condolencies montserrat caballe foto bertran181007194010

zentauroepp45378662 llibre condolencies montserrat caballe foto bertran181007194010

3
Es llegeix en minuts
Natàlia Farré
Natàlia Farré

Periodista

Especialista en art, patrimoni, arquitectura, urbanisme i Barcelona en tota la seva complexitat

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Emperadriu del Liceu” i “meravella de l’univers”. Però sobretot “diva”. A més de “magnífica”, “extraordinària”, “impressionant, única” i tots els adjectius positius que un pugui conèixer. “Àngel a la Terra”, inclòs. Amb aquestes paraules s’acomiadaven aquest diumenge barcelonins i forans, melòmans i poc entesos al món de la música, de Monstserrat Caballé –“Monsita” per a molts dels qui la ploraven–, tant altanatori de les Corts com al Liceu. Doncs als dos llocs hi havia llibre de condolences, i en els dos llocs hi havia les portes obertes per a tot aquell que volgués acomiadar-se de la virtuosa intèrpret. I obertes significa això: obertes, ni una trava per arribar a la capella ardent del tanatori, el racó on la família la vetllava i el racó on més d’un dels seus admiradors li va retre homenatge.

Les flors ho omplien tot, i això que la majoria d’elles, arribades des de tots els punts del planeta, de Bielorússia al Raval, lluien a dues sales annexes de les Corts. Menys rams hi havia al coliseu líric, tot i que no menys emoció. Al migdia, mentre les autoritats es passejaven pel tanatori, la Clari plorava (literalment) Caballé al teatre. Alemanya amant de l’òpera, a la Clari la mort de la diva la va agafar a Barcelona. Un viatge musical ja que l’únic objectiu era assistir a la funció de divendres d’‘I Puritani’, no en va, a més de melòmana, aquesta alemanya és amiga del reconegut baríton Mariusz Kwiecien (Sir Ricardo Forth, en l’òpera de Bellini). Així que ahir va aprofitar per mostrar els seus respectes a la veu que tant la va seduir als 70 durant un recital a Hamburg. Des d’aleshores l’ha seguit sempre que ha pogut.

Amb emoció

Notícies relacionades

I la veu, però en aquest cas per les seves paraules no per la seva música, és el que va conquistar tambéel Xavi, assidu al coliseu i amb un record escrit per a Caballé: “Quan el Liceu es va cremar les seves paraules em van fer comprendre què era el Liceu i quin tipus de música s’hi interpretava. I anys després tot això em va motivar per abonar-me, descobrir l’opera i disfrutar d’ella”. De l’incendi en parlava també laSusan, en aquest cas per mostrar la seva afecció a l’òpera: “Aquells anys vaig ser de les que va continuar pagant l’abonament i mantenint-se fidel al Liceu”. Cert. El seu nom figura en una de les plaques de l’entrada. Així que dissabte, després d’escoltar la notícia de la mort de la diva i commoure’s amb el que d’ella s’explicava en els mitjans de comunicació, va agafar paper i llapis i va escriure sobre el molt que l’“emociona pensar que ara es trobarà amb Freddie Mercury i junts podran tornar a immortalitzar Barcelona”. Una cosa semblant va deixar escrit ahir al llibre de condolences del Liceu.

Georgina i Arnaldo eren dels més joves en fer cua. Però també senten l’harmonia com a pròpia. Ella estudia piano i ve d’una família de compositors, i el pare d’ell va treballar amb Caballé al Teatre Teresa Carreño de Caracas. I els dos van anar al Liceu per delegació. Les dues famílies els van demanar que escriguessin alguna cosa en el seu nom al llibre de condolences. Ho van fer. Com també ho van fer la María i la Conxita que es van apropar a la cua sense saber per què, però van acabar firmant. Van confessar que l’òpera no és el que més els agrada, però la Caballé era “única, molt senzilla i molt estimada”. Doncs això, d’estimada ho era bastant.