Sitges 2018: la jornada de dissabte, en píndoles

Miike i el giallo

Nicolas Pesceha passat del sublim ‘torture porn’ en blanc i negre (‘The eyes of my mother’) a la comèdia negra de vívids colors giallo: ‘Pírcing’, presentada ahir a concurs, explica la història d’un pare de família que diu que marxa de viatge de negocis, però que en realitat planeja matar una prostituta. Si acaba recordant ‘Audition’, és perquè també es basa en un llibre de Ryu Murakami, però té menys terror sàdic que humor sadomaso. Per desgràcia, tampoc és una nova ‘Secretary’.

---

Mínima tensió

Notícies relacionades

La Oreja de Van Gogh, amb Amaia Montero de nou, torna als escenaris: concert al Sant Jordi el 2026

Fry House: les ‘burgers’ japoneses d’un artista i un consultor

Poc o molt tothom coneix un fan de la ciència-ficció íntima i minimalista. A dalt en tenen dos. ‘Prospect’ (Oficial Fantàstic Discovery), deZeek EarliChris Caldwell, ho tenia tot per acontentar aquesta classe de persones que busquen intimitat en els seus viatges espacials: tecnologia de tacte deliciosament gastat, un clima semblant al d’’Annihilation’, pocs personatges, bons actors (Pedro Pascal,Jay Duplass) per encarnar-los. Però aquesta aventura en una lluna d’atmosfera tòxica no té cap tensió narrativa. Minimalisme no és anèmia.

---

Molt os trencat

Els aprensius dels espetecs d’ossos (ja saben, els típics cruixits de dits) ho han d’haver passat realment malament en aquests primers dies de festival.  Ja el primer dia, a ‘Suspiria’, l’horrorós so a os trencat va retrunyir a l’Auditori en aquella escena punyent en la qual a una de les ballarines se li trenca l’esquelet en un coreografia diabòlica. Però la palma se l’emporta la gran ‘The night comes for us’, amb unes apoteòsiques escenes de lluita en què es trenquen centenars, milers d’ossos, amb profusió de detalls visuals i sonors. Ni tots els serveis de traumatologia del món units donarien l’abast.