LA GRAN CITA DEL CINE FANTÀSTIC

Nicolas Cage, un fenomen camina per Sitges

Els fans van rebre l'actor com a un ídol a l'arribar al festival, on va presentar l'extraordinària 'Mandy', abans de rebre el Gran Premi Honorífic

L'intèrpret va negar de forma taxativa les acusacions d'abús sexual per part d'una dona amb qui hauria mantingut una relació des del 2017

fcasals45357640 fotograf a de la tumultuosa llegada de nicolas cage al hotel181006140559

fcasals45357640 fotograf a de la tumultuosa llegada de nicolas cage al hotel181006140559

3
Es llegeix en minuts
Julián García
Julián García

Periodista

ver +

El batalló de fans es va abalançar sobre Nicolas Cage sense deixar-li ni tan sols que sortís del cotxe. Portaven hores esperant el seu ídol a les portes de l’Hotel Melià Sitges carregats de pòsters i caràtules de VHS i DVD de ‘La roca’, de ‘Con air’, de ‘Ghost rider’; fins i tot de la irresistible ‘El petó del vampir’. Allà hi havia passió sincera, sense ningú que es prengués a broma la seva estranya mata de cabell ni la seva proverbial gestualitat pròxima a la histèria. Allà tampoc era el denigrat ‘rei del mem’,sinó un ídol que, conscient que jugava a casa, no va escatimar ni autògrafs ni ‘selfies’ ni somriures. Ben vestit, amb bona planta, Cage va entrar a Sitges per la porta gran, com mereixen els fenòmens de la interpretació com ell, per presentar ‘Mandy’, de Panos Cosmatos, una de les millors pel·lícules que haurà rodat en la seva vida, i per rebre a la nit el Gran Premi Honorífic del festival.

La triomfal visita de Cage va coincidir, no obstant, amb la notícia alarmant que una dona amb la qual hauria mantingut una relació des del 2017 l’havia denunciat per presumpte abús sexual durant l’Slash Film Festival de Viena, el 20 de setembre passat. Durant la roda de premsa de presentació de ‘Mandy’, la pregunta era per tant inevitable. Malgrat la incomoditat, Cage es va mostrar taxatiu: “No hi va haver res d’això. Només per tenir-ho clar”. Segons els mitjans nord-americans, la demanda ha sigut denegada ara per ara i a finals d’octubre hi haurà una nova vista per dirimir si s’admet o no tràmit. “Una altra pregunta”, va demanar el moderador de la roda de premsa i subdirector del festival, Mike Hostench, sortint ràpid al tall.

Nicolas Cage posa davant de la premsa a Sitges, en la presentació de ‘Mandy’, de Panos Cosmatos / EFE / QUIQUE GARCÍA

“He disfrutat molt fent aquest paper, tot i que sigui un personatge que pateix molt dolor”, va explicar Cage sobre el seu treball en l’extraordinària ‘Mandy’. L’actor interpreta Red, un home que viu amb la seva dona (Andrea Riseborough) en una cabana al costat del llac. L’aparició d’un grup de psicòpates pertanyents a una secta cristiana i els seus sobrenaturals esbirros motoritzats destrueix la feliç vida enamorada de Red, que es llançarà a una desmesurada venjança que inclou, entre altres objectes contundents, ballestes, espases i motoserres. Un film d’atmosfera i textures al·lucinatòries, carregada de violència insana i humor macabre, però sobretot de pena, dolor i ràbia, i en el qual Cage dona curs al seu geni en un paper fet a la mesura dels seus rictus.

Notícies relacionades

“‘Mandy’ és una pel·lícula única”, va afirmar l’actor, que va explicar que va començar a rodar just després d’haver estat diverses setmanes en una cadira de rodes després d’haver-se fracturat una cama. “Quan vaig poder començar a caminar, vaig traspassar tota la meva ira acumulada al personatge”, va relatar Cage, la tècnica interpretativa del qual, segons va confessar, s’inspira ni més ni menys que enl’“expressionisme alemany”.“El meu pare tenia un projector i em posava ‘Nosferatu’ i ‘El gabinet del Dr. Caligari’, i era una cosa que em provocava malsons. Això, no obstant, em va portar a la meva manera d’actuar, més abstracte dins de la tendència general naturalista”. En algunes entrevistes prèvies, a més de l’expressionisme, incloïa el kabuki japonès com un dels seus insòlits mètodes d’interpretació de referència.

Els mems de Cage

Farà unes setmanes, durant la promoció internacional de ‘Mandy’, Cage va lamentar que la profusió de mems, gifs i altres acudits virals sobre les seves ganyotes pogués fer un “mal servei” a la pel·lícula de Cosmatos. “Ha de ser frustrant per a ell, que ha fet una obra d’art molt poètica i lírica”, va dir en una entrevista a IndieWire. Aquest dissabte, no obstant, va preferir treure ferro a l’assumpte i tombar l’argument: “Això dels gifs, al final, és una cosa divertida que potser ajuda que els joves que els veuen per internet els acabi interessant la pel·lícula”. Ja que has de morir d’alguna cosa, que sigui amb gràcia.