Jeanette Winterson: ¿Si fas teu el dolor, el pots convertir en alguna cosa positiva?

L’espurnejant Jeanette Winterson (Manchester, 1959) ha participat al Festival Internacional de Literatura i Art amb Humor de Bilbao (Ja!) per parlar de l’últim dels seus llibres, 'Días de Navidad’ (Lumen), les claus del qual va desentranyar durant una xerrada telefònica. Es tracta d’una col·lecció de 12 contes nadalencs, acompanyats d’altres tantes receptes típiques d’aquestes dates, com les cassoletes de capolat que preparava la seva mare adoptiva. L’escriptora solia anomenar-la “senyora Winterson” a seques: va ser una dona maniacodepressiva, integrista religiosa (evangelista pentecostal), que va fer fora la seva filla de casa als 16 anys quan li va confessar que era lesbiana. Winterson va saber destil·lar una infantesa de maltractament a dues obres magistrals, la novel·la 'Fruta prohibida' i l’autobiografia '¿Por qué ser feliz cuando puedes ser normal?'

¿Contes de Nadal? ¡Però si encara fa molta calor!

[Riu] Alguns van ser encàrrecs de revistes que em van fer a l’estiu, i sí, feia calor. Per posar-me a escriure havia d’esperar que fosquegés; encenia espelmes i posava música nadalenca. Vaig començar a escriure’ls fa uns 15 anys per a mi mateixa perquè m’encanten les pasqües i llegir contes de Nadal per l’element sobrenatural, perquè pot passar qualsevol cosa.

El llibre inclou un homenatge a Dickens.

Sí, en el relat 'La rana de plata'. Els millors contes de Nadal i de fantasmes són els del segle XIX, que va ser quan es van inventar. De fet, el Nadal és un invent victorià.

Hi apareixen molts nens atrapats. El sentiment d’abandonament segueix arrelat en vostè.

Absolutament. Els traumes profunds que et passen en la infantesa no desapareixen per molta teràpia que facis. Viuen amb tu. Si els interioritzes, si els fas teus, pots convertir-los en una cosa positiva, divertida o alegre. Jo he sigut afortunada perquè he pogut utilitzar aquesta energia per transformar-la en una altra cosa.

Parla amb molt afecte de Ruth Rendell [escriptora britànica de novel·la negra i de misteri].

Durant molts anys, vaig passar el Nadal amb la Ruth, i ella sempre preparava col llombarda com a tradició. Va ser ella qui em va donar la idea d’entremesclar receptes entre història i història. La Ruth va ser per a mi una bona mare. Una mare que no em jutjava, que m’escoltava, que em va acollir. La vaig estimar molt. Quan ens vam conèixer, jo tenia 26 anys i ella 53.

Escriu: “Les coses que lamento de la meva vida no són errors de judici, sinó errors de sentiment”.

Posem tant èmfasi en pensar, a prendre les decisions adequades, que passem per alt els nostres sentiments i els dels altres. ¡És tan fàcil ferir les persones! Quan penso en la meva pròpia vida, em dic que de vegades he intentat prendre la millor decisió sense calcular el cost humà. Ho veiem contínuament en política, quan ens parlen d’austeritat, del tancament d’hospitals sense tenir en compte el mal que causen. Hem d’aplicar un canvi en la nostra manera de viure, tant a nivell personal com global.

És inevitable preguntar-li pel Brexit.

Serà un desastre econòmic per a la Gran Bretanya i per als treballadors, que veuran minvats la seva protecció, el salari mínim, l’atenció sanitària. Aquesta és l’agenda oculta darrere dels qui pretenen treure’ns d’Europa. Crec que podria abandonar Anglaterra si es converteix en un lloc impossible, racista.  Hi ha hostilitat envers els polonesos i romanesos. Aquest estiu no hi havia treballadors per collir la fruita a Anglaterra, i es va quedar podrint-se en els camps. Estem fent una gran tonteria amb el brexit.

Notícies relacionades

Winterson es confessa

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

¿Considera que els crítics l’han tractat igual que als seus col·legues masculins?

Les dones sempre ho tenim pitjor, ¿o no? Hem de treballar més dur i ser millors per obtenir el mateix reconeixement. Miri Hollywood, per exemple: el 90% dels directors són homes. Tinc el costum de dir a les dones joves que escriuen que, tot i que les coses s’estan arreglant, no les prendran tan seriosament com als homes i les criticaran amb més duresa. Els aconsello que no ho considerin com un fracàs, perquè no ho és. Es tracta d’un problema estructural del sistema.