'Girl', la reassignació del sexe

Ve avalada per la Càmera d’Or del festival de Cannes i ha sigut una de les favorites del públic en el de Sant Sebastià. Girl és d’aquelles pel·lícules que té alguna cosa que les fa empatitzar amb un tipus d’espectador molt variat i, a més, obtenen el reconeixement als festivals. El tema ajuda, sens dubte. AGirl, una nena somia convertir-se en ballarina, però els problemes físics per aconseguir-ho són nombrosos perquè va néixer com a nen. Billy Elliotnarrava les vicissituds d’un nen que vol dedicar-se al ballet malgrat que el seu pare vol convertir-lo en boxejador. També va ser un film molt aplaudit per les platees.

Però l’estil fet servir pel belgaLukas Dhontés bastant menys acadèmic que el deStephen Daldryen aquella història de mallot de dansa i guants de boxa. En el seu anterior curt,Corps perdu, el realitzador va relatar la solitud d’un ballarí. Aquí torna sobre el mateix tema des d’una lectura transgènere. És una reflexió profunda, com els moviments de càmera escollits, sobre la dificultat de no sentir-se còmode amb unes expectatives que no es corresponen amb la veritable realitat.

Notícies relacionades

'Girl', o quan el teu cos és una presó

La meva vida com un gos (que veu fantasmes)

La pel·lícula va néixer com un documental. Dhontva conèixer una adolescent de 15 anys que volia estudiar ballet, però tots els centres li posaven traves pel fet d’haver nascut noi. Quan ella va desistir de la idea de fer un documental,Dhontel va convertir en el punt de partida per a una ficció. Així que hi ha molt de document en el film resultant, tot i que la veritat s’hagi vist reflectida, a través del cine, en el mateix mirall en el qual es contempla la protagonista.

Girl, i això ho ha remarcat el seu director, no pretén ser un film de tesi ni un al·legat col·lectiu per la normalització. Estudia, explora i mostra un cas particular que, evidentment, no s’aïlla de la realitat actual dels drets dels transsexuals, però no converteix això en un cavall de batalla.