Anar al contingut

CRÍTICA DE CINE

'Girl', la reassignació del sexe

El film de de Lukas Dhont és una reflexió profunda, com els moviments de càmera escollits, sobre la dificultat de no sentir-se còmode amb unes expectatives que no es corresponen amb la veritable realitat

Quim Casas

ítem

Girl ★★★★

Direcció: Lukas Dhont

Repartiment: Victor Polster, Valentijn Dhaenens, Nele Hardiman, Arieh Worthalter

Títol original:  ‘Girl’

País: Bèlgica

Durada: 100 minuts

Any: 2018

Gènere: Drama

Estrena: 28 de setembre del 2018

Ve avalada per la Càmera d’Or del festival de Cannes i ha sigut una de les favorites del públic en el de Sant Sebastià. Girl és d’aquelles pel·lícules que té alguna cosa que les fa empatitzar amb un tipus d’espectador molt variat i, a més, obtenen el reconeixement als festivals. El tema ajuda, sens dubte. A Girl, una nena somia convertir-se en ballarina, però els problemes físics per aconseguir-ho són nombrosos perquè va néixer com a nen. Billy Elliot narrava les vicissituds d’un nen que vol dedicar-se al ballet malgrat que el seu pare vol convertir-lo en boxejador. També va ser un film molt aplaudit per les platees.

Però l’estil fet servir pel belga Lukas Dhont és bastant menys acadèmic que el de Stephen Daldry en aquella història de mallot de dansa i guants de boxa. En el seu anterior curt, Corps perdu, el realitzador va relatar la solitud d’un ballarí. Aquí torna sobre el mateix tema des d’una lectura transgènere. És una reflexió profunda, com els moviments de càmera escollits, sobre la dificultat de no sentir-se còmode amb unes expectatives que no es corresponen amb la veritable realitat.

La pel·lícula va néixer com un documental. Dhont va conèixer una adolescent de 15 anys que volia estudiar ballet, però tots els centres li posaven traves pel fet d’haver nascut noi. Quan ella va desistir de la idea de fer un documental, Dhont el va convertir en el punt de partida per a una ficció. Així que hi ha molt de document en el film resultant, tot i que la veritat s’hagi vist reflectida, a través del cine, en el mateix mirall en el qual es contempla la protagonista.

Girl, i això ho ha remarcat el seu director, no pretén ser un film de tesi ni un al·legat col·lectiu per la normalització. Estudia, explora i mostra un cas particular que, evidentment, no s’aïlla de la realitat actual dels drets dels transsexuals, però no converteix això en un cavall de batalla.