'Girl', o quan el teu cos és una presó

La pel·lícula belga Girl es va convertir en una de les sensacions del passat Festival de Cannes. Va guanyar el FIPRESCI, la prestigiosa Càmera d’Or, és a dir, el premi a la millor opera prima del certamen, i el guardó a la millor interpretació, amb la particularitat que, per una vegada, es va eliminar el terme femení o masculí per ser conseqüents amb l’esperit d’aquesta història que intenta enderrocar tabús entorn de la delimitació genèrica.

A Girl, el jove director Lukas Dhont ens situa a l’altura dels ulls del seu protagonista, una adolescent transgènere que es troba embarcada en el procés de trànsit. El cos s’ha convertit en la seva presó i intenta canalitzar tota la seva ràbia i frustració a través de la disciplina. Vol ser ballarina professional, per al que haurà de lluitar contra la seva pròpia naturalesa i iniciar un camí de sacrifici que la conduirà a la tortura física i emocional.

“Un dels grans reptes va ser explicar bé tot aquest procés de canvi”, ens explica el director durant la seva visita al Festival de Sant Sebastià on ha presentat la pel·lícula a la secció ‘Perlas’. “Volíem fixar l’atenció en l’angoixa que suposava per a ella sentir-se atrapada en un cos que no és el seu”.

Es tracta d’un itinerari dur, un procés revulsiu i dolorós. Dhont va optar per la ‘fisicitat’ a l’hora de plasmar la representació d’aquest trànsit. “tots els adolescents passen per aquesta experiència. Es tracta al cap i a la fi de construir la personalitat. Així que per a una persona trans encara resulta més delicat”. Però potser el més complicat per fer de veritat creïble aquesta història era trobar la protagonista adequada. El director va fer un càsting de més de 500 joves que incloïen nois, noies i transsexuals. “Alguns sabien actuar, però no ballar i viceversa. I quan vam trobarVictor Polster, tot va acabar encaixant”.

El treball de Polster és realment impressionant, però la seva condició d’home interpretant una dona trans podria aixecar les crítiques del col·lectiu LGTBI. “És un tema molt delicat, però per a nosaltres era més important que pogués representar tots els elements d’aquest paper. No només és una noia trans, és una ballarina, una filla, una somiadora, una lluitadora...".

De moment, la pel·lícula no ha rebut gaires crítiques en aquest sentit, però Dhont i el seu guionista, Angelo Tijssens, reconeixen que no totes les persones transsexuals se sentiran representades. “però en el fons això ens agrada. No volíem fer una cosa en nom de tot un col·lectiu, hauria sigut arrogant i presumptuós, ¿no? Volíem fer una història per acostar aquest procés a la gent i celebrar l’excepció i la valentia de les persones que el duen a terme. Cal continuar lluitant per la normalització”.

Representant belga per als Oscars

Notícies relacionades

'Girl', la reassignació del sexe

¿Val la pena?

La pel·lícula, serà l’encarregada de representar Bèlgica en els pròxims premis Oscars i es perfila com una de les grans favorites per entrar en la terna final de seleccionades. El director ens introdueix amb sensibilitat i empatia en el calvari de la protagonista, gairebé de manera immersiva. Sentim el seu dolor i la seva ràbia, també la seva força per seguir endavant. I a més ofereix una altra perspectiva fonamental, la de la família que l’acompanya a través de la figura paterna. “És un rol complicat perquè ha d’acomiadar-se d’una persona i donar la benvinguda a una altra de nova i fer-ho des de la més absoluta comprensió, des de l’amor incondicional. Vam buscar un entorn que fos solidari per centrar-nos-hi i no perdre’ns massa en aquells que l’envolten, però per descomptat són persones fonamentals a l’hora de travessar aquesta experiència”.

Girl s’aparta del victimisme per introduir-se al vessant del cine que des del més íntim i experiencial ens ofereix una mirada social, de tolerància i respecte envers un col·lectiu que lluita dia a dia per la visibilització. Per això es tracta d’una pel·lícula tan important.