Anar al contingut

NOVETAT EDITORIAL

La extranya família de Giralt Torrente

L'escriptor publica el llibre de relats 'Mudar de piel', que prefigura en clau de ficció les memòries familiars que prepara

Elena Hevia

La extranya família de Giralt Torrente

RICARD FADRIQUE

La família és un laboratori d’afectes i misèries. D’això en sap molt Marcos Giralt Torrente (Madrid, 1968), a qui les arrels paternes i maternes han servit de planter de la seva literatura. Fill del pintor Juan Giralt, mort el 2007, sobre el que va gravitar sense pudors ni reticències el que possiblement sigui el seu millor treball, 'Tiempo de vida', un dels cims de la recent literatura de dol espanyola, a Giralt Torrente el persegueix també el pes literari de la seva família materna. El seu avi va ser el novel·lista gallec Gonzalo Torrente Ballester; per tant, el seu avi era molt avi. Falangista de primera hora més tard reciclat en autor d’èxit gràcies a ‘Los gozos y las sombras’ i furibund anticatalanista: “El que us correspon per dret de conquesta”, va vociferar respecte a l’arxiu de Salamanca. En la nòmina familiar també es compta l’oncle Gonzalo Torrente Malvido, possiblement l’últim escriptor maleït, lladre de guant blanc i estafador i sensesostre a temporades.

En aquestes coordenades s’inscriu ‘Mudar de piel’ (Anagrama), últim llibre de relats que en clau de ficció mostra diferents facetes d’aquesta filiació sense que el llibre acabi de ser directament autobiogràfic. I, no obstant, aquests nou contes –sí, com el llibre de Salinger– sí que naixen d’una experiència en primera persona, la que va portar Alice Munro a escriure ‘Estimada vida’. “Vaig voler rescatar, utilitzant la ficció, aquell mecanisme de posar el focus en una escena fonamental, tot i que humil, de la vida d’algú”, explica sobre un llibre en què pul·lulen mares, pares i oncles en relats de diferent extensió i experiència filtrades per la imaginació. “En un dels contes he inclòs una escriptora que acaba de fer un llibre de dol sobre la seva mare; m’ha divertit remarcar la semblança a tall de joc”.

Lliçons inoblidables

En l’únic relat en què reconeix una vinculació amb la seva biografia directa és el titulat ‘Traición’, en el qual no és gaire difícil reconèixer l’empremta del seu oncle Gonzalo, mort el 2011, amb qui d’adolescent va mantenir una relació molt estreta, tot i que no estava exempta de conflictes. “La peripècia del relat no té res que veure amb la realitat; possiblement va fer coses pitjors”, recorda. I amb un fil de veu afegeix: “Em va ensenyar a robar”.

Però la veritat és que li va ensenyar més coses: “Vaig haver de bregar amb el conflicte que em produïa haver crescut amb un ésser estimat que ha sigut a la presó per robatori i això em va forçar a tenir una visió més àmplia sobre la realitat i a no jutjar-la d’una manera simple. Així que es pot dir, d’una manera metafòrica, que en el fons de tot el que escric hi ha el meu oncle Gonzalo”.

Amb la vida de l’oncle es podria escriure una novel·la que Giralt Torrente assegura que no escriurà mai, tot i que sí que és possible que aparegui com un més en el llibre de no ficció sobre la família Torrente en què està immers en aquests moments i que projecta com la cara B d’aquesta col·lecció de relats de ficció. “En aquest llibre em pregunto què és el que el va fer ser una persona absolutament disfuncional des de paràmetres convencionals, tenint el mateix origen d’altres membres de la família, que, no obstant, no van ser així. El que m’interessa és explorar aquest territori moral”.

Reconciliació amb el món 

Si ha d’elegir sobre els seus interessos, es queda precisament amb aquest, els complexos paisatges morals que poblen tots els seus escrits. “La realitat sempre és incompleta; un té la sensació que falta una clau secreta que ho obri tot, però aquesta clau no existeix. El que sí que existeix és la possibilitat de reconciliar-te amb aquesta carència”. Tots els personatges, units per una mateixa atmosfera, aconsegueixen aquesta reconciliació en els relats de ‘Mudar de piel’. I és molt possible que en les memòries familiars, que té molt avançades, el mateix Giralt Torrente assoleixi també aquest objectiu. 

Temes: Llibres