Un mes per disfrutar amb vuit grans musicals al Phenomena

El gènere musical està més de moda que mai. L’any passat La La Land va ser la revelació de la temporada i El gran showman va aconseguir el 2018 unes xifres impensables. En teatre n’hi ha prou de fer una ullada a la cartellera, on coincideixen títols tan diversos com la tragicòmica Fun home, la comèdia La jaula de las locas o la gran sorpresa d’aquest estiu, la divertidíssima El futbol és així (de gai). En ple auge, el Phenomena obre avui un cicle que recull vuit pel·lícules bàsiques d’aquesta especialitat, títols imprescindibles que es veuran de meravella a la seva gran pantalla.

La retrospectiva s’inicia amb el documental Érase una vez en Hollywood Érase una vez en Hollywood(1974) que podríem qualificar de muntatge de grans èxits, ja que reuneix fragments mítics o curiosos de pel·lícules com El mag d’Oz, Un dia a Nova York, Cantant sota la pluja o Un americà a París. Tot això guiat per uns estel·lars presentadors com James Stewart, Frank Sinatra, Fred Astaire i Gene Kelly. Fins i tot podrem veure Clark Gable cantant i ballant... Es va convertir en un èxit inesperat i va provocar l’aparició de tres reportatges més molt similars (la segona i la tercera part i ¡Això sí que és ballar!).

  

 

Gene Kelly i Barbra Streisand

Demà diumenge tenim una cita gairebé imprescindible, ja que arriba el torn deHello, Dolly! (1969) en 4K i amb l’avantatge de poder disfrutar-la en una pantallassa com la d’aquesta sala. Sens dubte no té res a veure amb fer-ho a casa. Va ser dirigida per Gene Kelly i protagonitzada per Barbra Streisand en el paper d’una noia que ajuda a trobar parella a un comerciant vidu rondinaire (Walter Matthau) mentre els seus dos empleats van a la ciutat i s’enamoren. Un d’ells era Michael Crawford, el futur Fantasma de l’Òpera teatral. Són inoblidables la multitudinària desfilada abans de l’intermedi, l’espectacular número dels cambrers i l’aparició d’un geni com el trompetista Louis Armstrong.

  

 

El pròxim dimecres (dia 26) ens traslladarem a l’Alemanya nazi amb Cabaret (1972). Un estudiant anglès de filosofia (Michael York) arriba al Berlín del 1931 per aprendre alemany. S’allotja en una pensió on coneix la Sally (Liza Minelli), una cantant del cabaret Kit Kat Club, amb qui comença una equívoca aventura sentimental. També farà amistat amb el Max, un aristòcrata bisexual que acabarà exercint de vèrtex d’un triangle emocional. Bob Fosse va ser el director i va obtenir la barbaritat de vuit Oscar. Ens va deixar escenes memorables com el ball sobre les cadires o el triangle de Two ladies al servei del millor mestre de cerimònies, Joel Grey.

  

 

Dissabte que ve (dia 29), un clàssic en 4K amb delicioses cançons de la parella Rodgers i Hammerstein, El rey i jo (1956) basat en la història real d’Anna Leonowens, institutriu anglesa vídua que va viatjar a Siam (l’antiga Tailàndia) per donar una educació occidental als fills del rei, força autoritari. Deborah Kerr i Yul Brynner mantenien un apassionant i divertit duel dialèctic. L’actor es va emportar un dels cinc Oscar que va obtenir el film i va ser el personatge que va marcar la seva carrera.

  

 

Un musical pioner

El diumenge 30 podrem revisar el primer gran musical de la història, El carrer 42 (1933) que narra una història que, des d’aleshores, s’ha explicat un munt de vegades. Narra la preparació de la nova estrena d’una companyia teatral. Però tots els seus plans queden alterats quan la protagonista té una malaltia i una noia del cor, una jove artista molt prometedora, l’ha de substituir. El millor són les caleidoscòpiques coreografies del genial Busby Berkeley.

  

 

L’any del centenari de Bernstein no podia faltar l’imprescindible West Side Story (1961) o Romeu i Julieta al Nova York dels 60. Natalie Wood es va convertir en estrella i la pel·lícula va batre rècords al obtenir 10 Oscar. Des del pròleg amb l’aparició dels Jets al número America amb Rita Moreno passant per María, està plena de grans temes que van contribuir al prestigi d’aquest clàssic romàntic actualitzat. Es veurà dijous, 4.

  

 

Ellos y ellas (1955) va ser el qüestionable títol espanyol de Guys and dolls (dissabte, 13), que ens proporcionava la imatge insòlita de veure cantant i ballant tant Jean Simmons com ¡Marlon Brando! El tercer en discòrdia ja era un expert en aquests combats, Frank Sinatra. La història gira entorn d’un vividor que organitza partides de daus i necessita mil dòlars per llogar un local on celebrar una sessió de joc. Per això, aposta amb un individu que aquest no aconseguirà anar-se’n de vacances a l’Havana amb una noia, que resulta ser la líder d’una associació benèfica molt conservadora.

  

 

La parella de ball imprescindible

Faltava un nom en aquesta retrospectiva o millor dos, els de la parella que va contribuir amb els seus balls a popularitzar els musicals: Fred Astaire i Ginger Rogers. Una mostra de la seva compenetració (artística, que no personal) va ser Barret de copa (1935). Es projecta diumenge, 21. Un ballarí coneix una model i s’enamora d’ella, de manera que decideix seguir-la fins a Venècia per conquistar-la. Queden per al record el número principal Top hat, però sobretot el Cheek to cheek que van homenatjar cineastes tan diferents com Woody Allen (La rosa porpra del Caire) i Guillermo del Toro (La forma del agua). Un mes per sortir cantant i ballant del cine. Si veuen algú comportar-se així als voltants del Phenomena, no s’estranyin.

  

Notícies relacionades

¿Per què no s’atreveixen amb l’espardenya?

L’OBC estrenarà ‘Dream requiem’ de Wainwright