Mor Inge Feltrinelli, la reina mare de l'edició italiana

Inge Feltrinelli, l’última dels grans editors europeus de l’era daurada, ha mort aquest dijous als 87 anys deixant ja per a la història l’energia amb què va aixecar l’imperi editorial després de la tràgica mort del seu marit, Giangiacomo Feltrinelli, l’intel·lectual compromès que es va atrevir a mostrar i publicar a Occident 'Doctor Zhivago', la censurada novel·la de Boris Pasternak. Quan va heretar el segell el 1972, ella va ser l’artífex no només de sanejar un negoci ruïnós, sinó que el va convertir en una empresa moderna i disciplinada per llegar-la al seu fill, Carlo, avui responsable de la casa editora.

L’alemanya Inge Schoenthal va conèixer el seu marit el 1958, quan ella era una cotitzada fotògrafa dels grans rostres de la cultura del moment com ara Picasso, Hemingway, Gary Cooper o Greta Garbo. Amb la mateixa força amb què abordava el seu treball fotogràfic es va llançar a l’edició, gestionant l’empresa en una barreja de fèrria organització teutònica i festiu caos mediterrani. Les seves festes a Villadeati, la mansió familiar, es van fer llegendàries , i en aquí és on els gegants de l’edició mundial li rendien vassallatge, dedicats a l’alcohol i la felicitat, tal com deia un lema que ella tenia a la vista al seu despatx. Allà la va conèixer el seu bon amic Jorge Herralde i la confiança entre tots dos va acabar forjant la venda del segell Anagrama al grup italià. 

Del nazisme a la 'dolce vita' 

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Malgrat les seves glòries, la vida de Feltrinelli també va passar per moments molt difícils. Va néixer el 1930 a Gotinga, filla de pare jueu i mare gentil, el nazisme va obligar els seus pares a separar-se mentre la nena quedava a cura d’un oficial de la cavalleria alemanya. Després de sobreviure a la guerra i la misèria va aconseguir arribar als Estats Units, on el seu pare va negar a donar-li suport. L’explosiva Inge, no obstant, tenia prou força com per buscar-se la vida ella sola. 

El matrimoni també va passar moments difícils. Giangiacomo era  l’editor de moda, un milionari comunista, reconvertit en terrorista, a qui li va esclatar una bomba que estava manipulant. Inge no compartia les idees del seu marit i mai li va trobar sentit a aquest episodi. L’editora, que va portar al seu catàleg autors de la talla de Günter Grass, Nadine Gordimer o Gabriel García Márquez, solia dir que no es dedicava a aquest ofici "per fer diners, sinó per fer circular les idees".