Arnau Griso Donem canya a tothom, però amb un somriure a la cara.

Arnau Blanch i Eric Griso formen la banda ambbonrotllo-però-amb-fons-àcid Arnau Griso, que acaba de publicar el disc ‘Revolución Bananera’.

¿Com és passar de publicar vídeos a Youtube de tant en tant a estar amb un disc i una gira?

Últimament utilitzem una dita actualitzada que és: les visites no donen la felicitat, i ens hem adonat que totes aquestes visites donen la felicitat quan es transformen en persones cantant les teves cançons en els concerts. Passem per aquest procés d’al·lucinar amb les visualitzacions als nostres vídeos, però el que realment ens va animar va ser veure que aquests números es transformaven en persones disfrutant de la nostra música.

Això del bon rotllo, ¿és una cosa natural en vostès?

No entenc cap altra manera de parlar o de tractar la gent. Ens agrada pensar que és una filosofia de vida, i intentem aplicar-la entre nosaltres i amb la resta del món. Tot i així, l’Eric té un mal despertar de collons i jo quan m’enfado soc desagradable a nivells de Trump. Tenim els nostres moments, però procurem aprendre de les nostres lliçons.

¿Com encaixa aquest bon rotllo en el panorama actual, tant social com polític?

Cal més que mai. Fem bandera de l’humor per explicar els missatges que volem i no sempre són reflexions agradables. Crec que van de la mà: l’humor, que s’ha convertit en el segell de les cançons que fem i el bon rotllo. Enmig d’aquest mix, és on nosaltres ens situem.

Però les seves cançons contenen crítiques ferotges.

Donem canya a tothom, però amb un somriure a la cara.

Hi ha moment en els seus temes en els quals no se sap si estan de broma o van seriosament.

Ni nosaltres ho sabem. Ens agrada deixar aquesta reflexió a l’aire, deixar entreveure la nostra opinió però que cada u pugui treure les seves pròpies conclusions, perquè tampoc podem anar donant lliçons morals. En canvi, a llançar suggeriments, crec que sí que hi tenim dret. Tot i que quan vols criticar algú o alguna cosa, comença criticant-te a tu. Sempre ens rebaixem una mica, ens analitzem a nosaltres mateixos, mostrem els nostres errors i diem: estem així de malament, però això també està així de malament.

‘Para que el mundo lo vea’ critica el món del postureig i el videoclip està muntat amb Stories d’Instagram. ¿No és una mica paradoxal?

Precisament, està fet perquè el món ho vegi. Instagram i les seves Stories, que són el paradigma del postureig, són la millor manera de fer arribar un missatge sobre el ridícul del ‘jo i el meu esmorzar’, ‘jo i el meu cubata’.

Notícies relacionades

Nicky Jam, Arcángel i Luis Fonsi omplen d’èxits l’Energy Fest

Un temps de silencis i renúncies

¿Sou del postureig?

No podem negar d’on venim. Sortim de les xarxes socials i gràcies a elles estem on estem ara mateix. El postureig dona resultats quan els seguidors es transformen en persones.