Marc Parrot: «Recrear el passat té un punt patètic»

Marc Parrot parla de “nova etapa” al referir-se a aquest flamant ‘Refugi’ que presenta aquest dimecres i dijous en la primera jornada del Mercat de Música Viva de Vic. Un disc sense fabulacions, confessional, ideat per ser exposat en un escenari singular, la iurta, petit envelat que s’aixecarà aquests dies a Vic. Dani Ferrer (teclista de Love of Lesbian) i Lluís Cartes acompanyen Parrot en aquest espectacle coproduït pel Mercat i uns altres dos festivals, l’(a)phònica, de Banyoles, i el Grec.

Un disc diferent als anteriors.

Volia reflectir el que soc ara, centrant-me en la senzillesa de les cançons i buscant connectar a través de la seva part essencial i de la lletra. Fent un esforç més gran per comunicar. Hi ha una voluntat d’explicar coses i que les lletres siguin comprensibles.

¿Les seves cançons d’altres èpoques eren difícils d’entendre?

Hi havia una poètica que servia per amagar-me, i aquí he intentat no fer-ho i provar de comunicar moments especials. Com a ‘Misteriosament feliç’, que explica amb un arranjament de corda de Blaumut, i en què parlo del moment en què penses: “Estic bé, tot i que no hi hagi un motiu aparent”. O ‘Química’, que reflecteix l’enteniment personal i sexual amb algú, o ‘Perdre el temps’, sobre les nostres presses diàries, en què arribem a oblidar-nos dels motius pels quals estem corrent tant.

¿Per què ‘Refugi’?

Ve de la posada en escena del disc. Vaig anar a veure Los Galindos, el seu espectacle mig poètic mig acrobàtic, que vaig trobar molt emotiu per la seva proximitat. Vaig pensar que volia fer una cosa així i els vaig proposar que m’ajudessin, per intentar transcendir una mica el guió de l’espectacle musical. El concert només s’escenificarà en aquest espai. Anirem a tot arreu amb la iurta.

Una complicació.

I un atractiu: ens permet jugar amb la idea de dins i fora, amb dos equips de llums. El públic serà dins i a fora passaran coses que no puc revelar.

¿Creu que cal transformar la noció de concert?

No, no, funciona la mar bé, però m’estimula provar coses noves; hi ha alguna cosa de repte. Em resisteixo que les coses s’hagin de fer amb un guió determinat. ¡El més patètic és quan es fan així i a sobre no funcionen! Quan jo ho he fet, ha funcionat: El Chaval de la Peca era una paròdia, copiar els tòpics de l’estrella del rock, fer el més ‘cutre’ del món... ¡i va funcionar!

El Chaval de la Peca compleix ara 20 anys. Tot torna, però no el Chaval. Però haurà tingut ofertes per ressuscitar-lo.

Algunes, sí, des de fa anys. No sé per què la gent torna a fer les coses que va fer en el passat. A mi em sembla que això de recrear té un punt patètic. És com celebrar els teus 20 o 25 anys de carrera: el millor que pots fer per celebrar-ho és amb treball nou, que demostri que ets viu i que continues sentint passió pel que fas.

Però, ¿en el seu moment ho va disfrutar?

Sí, perquè va sortir com una gamberrada i es va fer molt gran. Vaig disfrutar la seva part teatral, fins i tot en les entrevistes hi havia una part de ‘performance’ que em va divertir molt. Vaig descobrir què significa triomfar a un nivell massiu i com acaba sent poc interessant, perquè ja era igual si cantava el meu repertori o el de l’estudiantina. Em vaig preguntar: “¿què és el que vull?”. I volia disfrutar del que feia en consciència. I en aquella època es venien discos: 150.000 en dues setmanes, i en total dels tres es va vendre gairebé mig milió.

Amb la seva versió de ‘Libre’, l’èxit de Nino Bravo, per a aquella campanya d’Amena.

Sí, estic molt agraït per tota l’experiència. Em va donar molta seguretat i em va ajudar a saber què volia fer. Després vaig enviar el personatge a Miami, on van tots els cantants melòdics.

Una mica al Sisa-Ricardo Solfa.

Sí, jo vaig estar a l’adeu de Sisa a la Bodega Bohemia, i quan el Chaval va marxar a Miami es va acomiadar a ‘El séptimo de caballería’, de Bosé, i de convidat va venir Ricardo Solfa. Vam cantar junts, amb Mont Plans, que feia de mare del Chaval. Sisa m’ha il·luminat en molts aspectes: quan et sents una mica engabiat i t’adones que pots ser altres personatges, adoptar altres perfils. Això és alliberador.

Notícies relacionades

Serrat rep el premi KM 13.774 per acostar Amèrica i Catalunya

La veu de Suu il·lumina els Secret Shows

¿L’atrau no encaixar en cap corrent, ni tan sols el d’un pop alternatiu?

Jo penso que soc alternatiu, però no sento que formi part d’un corrent; no he volgut ser a cap. Procuro que les meves influències estiguin molt destil·lades i em sento lliure d’afrontar qualsevol estil que ajudi a explicar una cançó, cosa que va disputada amb ser ‘indie’, on han d’agradar-te determinats grups i vestir-te de certa manera.