'Revenge': Rambo és dona

La directora francesa Coralie Fargeat deu la seva vocació al seu avi, que li va posar en vídeo totes les pel·lícules que volia veure i els seus pares no volien que veiés. Els passis domèstics en secret de ‘Rambo’, ‘La mosca’ (versió Cronenberg) o ‘RoboCop’ van alimentar en la petita Coralie una passió pel cine de gènere que, uns quants anys després, ha plasmat amb fúria i color a ‘Revenge’, premi a la millor direcció a Sitges 2017.

Ara arriba per fi a les nostres sales aquest exemple tardà d’un subgènere que va tenir el seu auge en els 70, el cine de ‘rape/revenge’, o ‘violació/venjança’. Quan acompanya el seu nòvio milionari, casat amb una altra, al seu viatge de cacera anual, la jove Jen (Matilda Lutz) acaba patint una violació per part d’un altre participant en l’aventura. El tercer home ignora els seus crits. I el seu propi amant resulta no ser tampoc el súmmum de l’empatia.

Tot i que ‘Revenge’ segueix pas a pas l’estructura d’aquest subgènere (que inclou un procés de reconstrucció entre la violència i la venjança), Fargeat no va prendre com a referència ni la seminal ‘L’última casa a l’esquerra’ de Wes Craven ni la polèmica ‘La violencia del sexo’. “M’interessa menys la violació que la venjança”, explica en conversa telefònica. “Sobretot, volia fer referència a aquestes pel·lícules en què un personatge donat per mort es reconstrueix a si mateix i fa pagar el seu sofriment”. Com Rambo. Gràcies, avi.

De Barbie a Furiosa

És poc habitual trobar una dona dirigint una pel·lícula amb un argument d’aquestes característiques. El detall no és irrellevant. Fargeat s’atreveix a presentar la seva heroïna com una ‘pin-up’ conscient dels seus atractius, provocadora, en lloc de com la noia tímida habitual en aquestes trames: “Amb això volia remarcar que qualsevol dona té dret a ser tan sexi com li plagui. Pot vestir-se de nina si li dona la gana. Això no justifica res”.

A més, l’autora volia jugar amb contrastos i símbols en la composició visual del personatge. Després de sobreviure miraculosament a un empalament, Jen es transforma en una criatura diferent; de Barbie passa a Furiosa (el personatge de Charlize Theron a ‘Mad Max: Fúria a la carretera’), “de rossa salta a morena, amb una imatge més crua, agressiva”. La relació del personatge amb el seu cos canvia completament. “La meva pel·lícula gira entorn dels cossos de principi a final”, explica Fargeat. “Al principi, són tot sensualitat, suor, una mica així com el Cel a la Terra. Però després Jen se sent connectada al seu cos d’una altra manera, d’una forma més visceral, gairebé animal”.

L’ombra del #MeToo

Notícies relacionades

¿Per què no s’atreveixen amb l’espardenya?

L’OBC estrenarà ‘Dream requiem’ de Wainwright

El maig passat, la crítica de cine Anne Billson explicava a ‘The Guardian’ com el subgènere ‘rape/revenge’ s’ha convertit, amb pel·lícules com ‘Elle’ i ara ‘Revenge’, s’ha convertit en vehicle per a les inquietuds del moviment #MeToo. Tant la pel·lícula de Verhoeven com la de Fargeat es van concebre anteriorment a l’eclosió de l’affaire Weinstein, però “alguna cosa hi havia en l’aire”, diu la nostra entrevistada. “Els productors ho sentien. Això va donar ales al projecte. També els atreia que fos una pel·lícula de terror dirigida per una dona, una cosa encara bastant estrany a França. Al meu país amb prou feines es fa ja cine de gènere. I menys amb firma femenina”.

L’èxit de ‘Revenge’ ha obert portes a Fargeat tant dins com fora del seu país. Encara no sap on rodarà la següent, però sap que serà una història pròpia. “Pot ser que rodi als Estats Units, però, en qualsevol cas, vull fer una cosa escrita per mi. Necessito explicar les meves pròpies històries”.