Anar al contingut

pel·lícula controvertida

França estrena amb polèmica el documental sobre el 'caníbal japonès'

La productora considera «censura» que 'Caniba' s'hagi classificat per a majors de 18 anys

És el primer país que exhibeix la pel·lícula que aprofundeix en el cas d'Issei Sagawa, que es va menjar parts d'una companya d'estudis a París el 1981

Irene Casado

França estrena amb polèmica el documental sobre el 'caníbal japonès'

Les cartelleres de cine franceses acolliran a partir del pròxim 22 d’agost la pel·lícula documental ‘Caniba’. Verena Paravel i Lucien Castaing-Taylor, cineastes i antropòlegs, porten a la gran pantalla el tristament cèlebre ‘caníbal japonès’, Issei Sagawa. L’objectiu del film, segons la distribuïdora, consisteix “a reflexionar sobre el significat desconcertant del desig caníbal en la història i en la cultura humana a través del prisma d’un japonès (...), i sobre la pertorbadora relació que manté amb el seu germà”. 

Durant diversos mesos, els cineastes van viatjar al Japó per entrevistar-se amb Sagawa, postrat en un llit després de patir una hemorràgia cerebral el 2013. Lluny dels macabres detalls del seu crim, els dos directors proven d’explorar el desig ocult d’un home que mai va negar la seva culpa, ni va refutar el seu constant desig de consumir carn humana.

“Censura”

La polèmica es discerneix avui entorn del documental, no pel tema en qüestió, sinó per la decisió del Centre Nacional de Cine (CNC) –organisme francès que va finançar en bona mesura el projecte– de classificar la pel·lícula per a majors de 18 anys. Una decisió contestada per la productora i distribuïdora, Norte Productions, que denuncia “la censura de l’obra”, impedint el seu “accés al públic”.

Malgrat que el documental ja s’ha vist en festivals de cine, com els de Venècia, Sitges i Toronto, França serà el primer país on el documental s’estreni comercialment. Mentrestant, la resta de cartelleres europees hauran d’esperar per conèixer els racons antropològics del ‘caníbal japonès’, protagonista d’una de les històries més esgarrifoses de la dècada de 1980.

Un policia escorta Issei Sagawa, el 1981, després de la seva detenció a París. / AFP / DOMINIQUE FAGET

“Si hagués tingut un congelador, no haurien trobat res”. Amb aquesta frase Sagawa confessava el dantesc crim comès a la capital francesa. El 13 de juny del 1981, la policia descobria dues maletes abandonades a prop del llac del Bois de Boulogne, un dels pulmons verds de París. Al seu interior, el cos esbocinat d’una estudiant holandesa, Renée Hartevelt, de 25 anys. Durant l’autòpsia, els metges forenses van descobrir un detall que va marcar la investigació del macabre assassinat: el cos de la dona no només va ser esquarterat, sinó també desposseït d’uns set quilos de múscul i pell.

Estudiant de la Sorbona

Les autoritats no van tardar a donar amb l’assassí: un jove de trets asiàtics havia cridat l’atenció d’una parella que passejava aquella nit a prop del llac de Boulogne, la seva descripció i un anunci al diari local van permetre assetjar amb una brevetat inaudita el responsable. Va ser el taxista que el va conduir fins al lloc, que va permetre localitzar la casa de l’homicida: Issei Sagawa, de 32 anys, estudiant de literatura en la Sorbona.

Arrestat al seu domicili, al districte XVI de París, el jove japonès no va negar la seva responsabilitat. Impossible fer-ho en vista de l’atroç escenari descobert per la policia al registrar el seu apartament. Les restes de sang a l’alfombra van confirmar que es tractava de l’escenari del crim. Però el frigorífic, atestat de paquets de carn humana, va ser l’objecte que va dissipar qualsevol tipus de dubtes i va confirmar la naturalesa dels fets: un acte de canibalisme.

“Menjar aquesta jove era un acte d’amor. Volia sentir dins de mi l’existència d’una persona que estimo”, va confessar el japonès després de l’arrest. Víctima d’una encefalitis quan tenia dos anys, el cos de Sagawa deixa entreveure les seqüeles de la malaltia: mesura 1,5 metres i no supera els 35 quilos. La vigília de l’estiu del 1981, no és més que un de tants estrangers que ocupen els mítics bancs de la Sorbona. Amb 32 anys, Sagawa, nascut al si d’una rica família de Kobe, és un estudiant brillant, una mica retret i tímid amb els seus camarades. Serà Renée Hartevelt, també estudiant de literatura comparada, qui li concedeixi certa atenció i accedeixi a la invitació d’un sopar a l’apartament del seu company universitari.

Poemes alemanys

Aquella nit, Sagawa li demana a la jove que reciti diversos poemes alemanys de Johannes Becher que gravarà en un magnetòfon. La cinta, descoberta per la policia, no només conté la veu de Renée Hartevelt, també recull el moment del seu assassinat, quan Sagawa li dispara al clatell, amb una carrabina, i el seu cos sense vida cau desplomat. A aquest macabre descobriment, se suma el rodet d’una càmera de fotos trobada al pis. Sagawa va fotografiar el cos inert de la jove, així com el procés d’especejament i, fins i tot, la seva cocció.

El cas tenia tots els components d’una pel·lícula de terror. En aquell temps, l’inaudit crim va ocupar les portades de la premsa internacional. Sagawa va passar a ser conegut com “l’ogre japonès”. Un “ogre” que mai va ser jutjat ni condemnat. Durant més de dotze mesos psicòlegs i psiquiatres van estudiar el comportament de Sagawa; el veredicte: sobreseïment del cas per malaltia mental. El jove japonès, considerat inimputable per la seva bogeria, va ser internat en un centre psiquiàtric durant un any a França, extradit al Japó i posat en llibertat el 12 d’agost del 1986.

Crític gastronòmic

Sagawa mai va refutar la seva responsabilitat en la mort de Renée Hartevelt, tampoc es va amagar dels mitjans de comunicació que el van convertir en un fenomen de masses. Una vegada en llibertat, Sagawa va publicar una vintena de llibres sobre el seu acte de canibalisme: ‘M’agradaria ser menjat’ o ‘Fantasies extremadament íntimes amb dones boniques’. L’antropòfag confés es va convertir en una celebritat al Japó. Estrella convidada a diferents programes de televisió, crític gastronòmic a la revista japonesa ‘SPA!’ protagonista de diverses pel·lícules pornogràfiques i, fins i tot, objecte d’inspiració dels Rolling Stones per a la composició de la cançó ‘Too much blood’... La fama va envoltar durant més de 20 anys al psicòpata japonès que, sense objeccions, relatava minuciosament el seu crim al gran públic.

Interrogat recentment per una revista japonesa, Sagawa assegurava que els seus desitjos antropòfags continuen latents: “Si pogués arribar fins al final [consumir carn humana abans de morir], no tindria cap problema en ser guillotinat o penjat, poc importa”. Ni els seus constants impulsos caníbals, ni el seu atroç crim, ni la memòria de Renée Hartevelt, han aconseguit privar Sagawa de la seva llibertat, tampoc despertar remordiments en la seva consciència.

0 Comentaris
cargando