QUÈ FER AVUI A BARCELONA

'Barcelona, la façana del cinema' recupera la història d'aquest art

La mostra, que pot veure's fins diumenge, és part del patrimoni del col·leccionista Josep Maria Queraltó

Destaca una col·lecció d'aquarel·les de Josep Marfà inspirades en els locals històrics de la ciutat

expocine

expocine

3
Es llegeix en minuts
Eduardo de Vicente
Eduardo de Vicente

Periodista

ver +

El cine és un art que està a punt de complir 125 anys a través dels quals ha evolucionat moltíssim des que els germans Lumière van projectar la seva cèlebre Sortida d’obrers de la fàbrica de Lió. Un munt de màquines que avui poden semblar primitives van ser la inspiració per a l’invent que va revolucionar el segle XX. Part d’aquesta història centenària ha sigut recopilada amb tenacitat al llarg dels anys pel col·leccionista Josep María Queraltó, també cofundador de l’empresa de subministraments i equipaments Kelonik, per preservar el seu llegat. Aquest boig meravellós mostra ara una petita part del seu patrimoni a Barcelona, la façana del cinema, que pot veure’s només fins diumenge al Reial Cercle Artístic.

La primera peça que pot contemplar-se, i una de les més importants, és un teatre on es projectaven ombres xineses que va estar ubicat al palau mateix de Versalles en l’època de María Antonieta. Hi ha múltiples peces valuoses com un projector d’Edison de 1897 que amaga l’habitual rotllo circular de cel·luloide en un quadrat, una càmera que va utilitzar el realitzador Luis Buñuel o la que es va fer servir durant el rodatge d’El cameraman, la comèdia protagonitzada per Buster Keaton.

El teatre d’ombres xineses que s’exposa s’utilitzava al palau de Versalles.

En aquesta primera part de l’exposició destaquen les pintures, obra del mateix Queraltó, de les eines dels precursors i pioners com el zoòtrop, la llanterna màgica, el praxinoscopi, la kinora o el cinematògraf dels Lumière. Allà també figuren dos miralls màgics de 1905 rescatats del parc d’atraccions Tibidabo on els més petits poden veure’s amb una fisonomia distorsionada i riure una estona.

Retrats i cartells

La planta baixa està presidida per un mutoscopi, un enginy que permetia veure imatges en moviment mirant per un visor i retrats de figures relacionades amb el cine com Fructuós Gelabert, director de la primera pel·lícula de ficció espanyola (Riña en un cafè, 1897), el dramaturg Adrià Gual o l’estudiós Miquel Porter i Moix. Entre els objectes que es mostren figura el cartell de 1889 en el qual s’anunciaven les pantomimes lluminoses, projeccions animades amb el teatre òptic de Reynaud, el precedent directe dels dibuixos animats.

Records dels cines de Barcelona

La nostàlgia envairà els visitants amb la col·lecció d’una cinquantena d’aquarel·les obra de l’artista Josep Marfà realitzades per celebrar el centenari del cine. Es tracta d’una sèrie de treballs sobre els cines històrics de Barcelona. En elles podem veure locals desapareguts com el Fémina (que va tancar les seves portes després d’un misteriós incendi), l’Spring (que va destacar en els seus últims anys per la seva programació de repertori), el Catalunya (un dels pocs que feia matinals als 80), el Vergara (que va projectar versions originals en la seva última època), el Roxy (al qual Serrat va dedicar una cançó) o el Selecto, emblema del barri de Gràcia.

Aquarel·la del cine Fémina, que estava situat al passeig de Gràcia, vist per Marfà.

També figuren alguns que s’han reconvertit en teatres com el Poliorama, el Coliseum, el Casino la Aliança (al Poblenou) o el Tívoli o alguns que només recorden els més grans com el Walkyria (a la ronda de Sant Antoni), el Kursaal (a la rambla de Catalunya), el Miria (a Provença) o el Beliograff (a la Rambla). Per recrear-los el pintor es va inspirar en fotos antigues que reflectien la seva esplendor en els anys gloriosos de les sales d’exhibició.

El pintor Josep Marfà també va oferir la seva versió de l’oblidat cine Walkyria.

Una col·lecció admirada internacionalment

Els més interessats poden veure el llargmetratge documental Josep Maria Queraltó, a la recerca d’un somni, que es projecta en una de les cambres i que pretén demostrar la importància de la seva col·lecció, envejada per conservadors cinematogràfics del món sencer. Aquí encara fa falta una voluntat i ajuda política perquè el seu aparador de meravelles (que consta de més de 20.000 peces que ha anat acumulant com una formigueta) tingui un lloc fix on ser exposat.

 

 

Notícies relacionades

Ara per ara, el més semblant a això és el Museu que ha obert a la seva localitat natal, Vallbona de les Monges a Lleida. El seu somni seria que les seves peces s’exhibissin en una seu estable (ara per ara només és un ambiciós museu virtual) on pugui mostrar tot el que ha reunit, però el seu llegat valdria la pena que fos preservat i exhibit ja que forma part de la història del cine o, el que és el mateix, la història de les nostres vides.

‘Barcelona, la façana del cinema’

Lloc:  Reial Cercle Artístic (Arcs, 5).

Horaris:  de dijous a diumenge, de 10 a 14 i de 17 a 21 hores).

Preu:  entrada lliure.

Més informació:  
www.coleccionjmqueralto.blogspot.com.