Sergio Dalma, ambaixador d'Itàlia

Després dels tres discos de la saga ‘Via Dalma’, Itàlia bé podria concedir a Sergio Dalma algun títol honorífic pels serveis prestats a la divulgació de la seva música. Potser és el cantant més italià del món d’entre els que no ho són, i els seus fans acullen les seves adaptacions de Lucio Dalla o Umberto Tozzi com si fossin creacions seves, com vam veure aquest dimecres en el seu fogós concert a Cap Roig.

No són seves, però com si ho fossin: Dalma, amb la seva veu esquinçada i el seu sentit del melodrama, sembla haver nascut per entonar amb sentiment i convicció cançons com les que van obrir la nit, ‘Toda la vida’ (Dalla), ‘Necesito un amigo’ (Antonello Venditti) i ‘Solo tu’ (Matia Bazar), entre arranjaments de pop simfònic, mitjos temps aromàtics i una mica de simpàtica rosca amb Cap Roig, “festival de festivals”, va apuntar. “Molts el volen copiar, però Cap Roig és Cap Roig”.

Mares i filles

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

I Sergio Dalma és Sergio Dalma, un artista que sense ser compositor ha sabut desenvolupar una identitat pròpia, el galant romàntic que sobrevola els canvis generacionals sense desdibuixar el somriure: per a les encantades mares dels seus fans (“ha guanyat amb els anys, ¿eh?”, va sentir aquest cronista a la fila posterior quan van aparèixer imatges del cantant amb cabelleres de noi de vint anys) va rescatar fites dels anys 60 com ‘El mundo’, de Jimmy Fontana, lluint poder vocal. Un professional que coneix bé els ‘tempos’ de l’espectacle i que va combinar les seves balades pujades de to (aquestes guitarres gairebé heavys) amb girs swing (‘Volare’), tractaments acústics (‘Esa chica es mía’) i diàlegs amb la corista, Alicia Araque, a qui va permetre que cantés ‘Solo para ti’, aquell “míssil fet cançó”.

Sí, en el tram final van dominar els seus assoliments personals, incloent un ‘Bailar pegados’ amb arranjament funk-pop, ‘La vida empieza hoy’, ‘Galilea’ i la incursió en català d’‘Em dones força’ (la de ‘La marató’ de TV-3). Fites a les quals es va afegir, amb gran galimaties al pati de butaques, la sempre entusiasta ‘Gloria’, de Tozzi. ¿O de Dalma?