'L'assaig', la brutal pallissa de Milo Rau

Un crim salvatge, inexplicable, amb moltes preguntes sense resposta. Ihsane Jarfi, homosexual d’uns trenta anys, va ser apallissat i abandonat agonitzant en el 2012 per quatre joves a Lieja (Bèlgica). Milo Rau, periodista, dramaturg i cineasta, torna a colpejar consciències portant a escena aquest acte brutal en la colpidora 'L’assaig’, programada al Lliure dins del Grec. 

¿Com representar la violència real en el teatre? Vet aquí la qüestió que inquieta aquest brillant explorador del mal –recordem ‘Hate radio’, ‘The civil wars’ o ‘Five easy pieces’,aquesta sobre l’assassí de nens Marc Dutroux– que en un pas més enllà del seu teatre documental aborda ara de manera molt explícita, amb la brutal pallissa en directe. Una representació d’un acte d’extrema violència que esgarrifa la platea per més que Rau s’entossudeixi a abundar en elsmecanismes teatrals per a la simulació –mastegots inclosos– en el que resulta una classe magistral del poder de l’art dramàtic.

La naturalesa fingida i temporal del fet escènic, la mentida del dolor, mort i violència, no evita que afecti la platea, sumida des de l’inici en un silenci tens i aclaparador només tallat per algun cop d’humor.

L’actor Johan Leysen obre la funció invocant el fantasma del pare de Hamlet, una demostració de la capacitat del teatre per conjurar els morts (després sortiran les paraules de la poetessa Wislawa Szymborska al·ludint a la resurrecció dels caiguts en escena, al final de la funció, com a part essencial de la tragèdia).

Ritual fictici

El ritual fictici inclou, com en altres treballs de Rau, un càsting per muntar l’obra –amb dos actors aficionats, un repartidor i una passejadora de gossos, entre els sis de l’elenc–. El mestre suís, que enfonsa les arrels del crim en el context d’atur i declivi de la ciutat valona i emfatitza la ‘normalitat’ d’un agressor, ens acosta a la tragèdia des de múltiples perspectives narratives i amb dobles recreacions (teatral i fílmica): els actors interpreten davant una càmera mentre la seva imatge es projecta al darrere amb algunes diferències.

Notícies relacionades

Les batalles de rap de Sants arriben al cine

Escoltar amb els ulls tancats

S’escenifiquen les declaracions dels pares, de l’exnòvio i d’un dels botxins, Jeremy Wintgens, mirall dels ‘voyeurs’ espectadors: es va limitar a veure i vomitar mentre els seus col·legues clavaven els cops i humiliacions. A aquest rol que juga la platea, el col·lectiu, la societat, apunten les paraules de Wajdi Mouawad (‘Seuls’) en el commovedor final.  Tom Adjib –que interpreta Jarfi– canta ‘Cold son’ de Henry Purcell i damunt d’una cadira, amb una soga al coll, interpel·la els presents perquè decideixin salvar-lo o deixar-lo morir. Aterridor.

Abans, les puntades de peu a Jarfi i a l’estómac dels presents en la recreació de l’infame acarnissament d’uns homes que van treure, no se sap gaire bé per què (tot i que s’ha parlat de crim homòfob), la bèstia que portaven dins. Brutal Milo Rau.