Pau Donés: "Vull parar Jarabe per estar amb la meva filla"

Pau Donés, Jarabe de Palo, anuncia la seva suspensió d’activitats per temps indefinit a partir de l’1 de gener del 2019. Abans, afronta la gira en curs, que el porta aquest dimarts a Cap Roig (22.00 hores), així com dos projectes més, un llibre amb les lletres de les seves cançons i un disc orquestral. Parlem amb Donés, que ve de passar uns dies de descans fent surf a les platges bascofranceses. “Ja veu, als 51 anys m’he enganxat al surf, ¡un esport maquíssim!”, assegura en entrevista telefònica amb aquest diari.

Debuta a Cap Roig amb la gira '20 años’, l’aniversari de Jarabe de Palo.

Sí, l’any passat vaig fer '50 palos’, que era més acústic, amb cordes i piano, i vaig fer el llibre '50 Palos’... Però la idea que jo tenia era de parar als 50. I no pel càncer. Abans ja volia fer-ho.

¿Parla de parar el grup?

Sí, de parar la música i reprendre un estil de vida més normal. La vida de músic m’encanta, però és un disbarat. Et fiques en una onada i al final és ella la que et porta a tu i no tu a ella. Amb el càncer em vaig adonar que tinc una filla i que és maco aixecar-te i portar-la a l’escola. Però aquí estem una altra vegada, amb 90 bolos aquest any, i preparant un llibre, i un disc..., però amb la idea clara i definitiva de parar.

¿I quan serà això?

Doncs l’1 de gener del 2019, Pau Donés penja la guitarra, tanca l’estudi amb clau i se’n va a viure fora. Com que no hi ha cap associació de músics anònims, he de fer-ho d’aquesta manera.

¿Els músics són com els alcohòlics anònims?

Sí, això de ser músic és obsessiu. I no em queixo, ¿eh? ¡M’encanta! Soc addicte en general, però em vaig perdre la infància de la meva filla i ara no vull perdre’m la seva adolescència. Ja té 14 anys. Fa un temps que penso com explicar-ho, perquè la gent dirà “¡hòstia!”, però és, més que un adeu, un fins després.

¿Pau Donés no es retira?

Nooo... El dia que em mati el càncer, llavors sí. “Pau Donés es retira de la música”. És un fins després indefinit. El que tinc clar és que no tornaré als tres mesos. Vull parar i me’n vaig a viure a l’estranger per això, per estar amb la meva filla.

¿Al País Basc francès?

Bé, per allà (riu). Més lluny, més lluny... Molt lluny, de fet. Perquè no em puguin dir “ei, han trucat d’un festival, a veure si pots tocar...", i que no sigui possible perquè soc a Can Collons. Però abans farem coses que ens fan il·lusió. Una, el llibre amb les lletres de les cançons.

¿Explicarà els orígens de cada cançó?

No explico el perquè de cada cançó, però sí com la vaig escriure, unes explicacions. I inclourà fotos. Es titularà '100 letras’ i sortirà a l’octubre. Després, el disc amb la Filharmònica de Costa Rica.

¿Jarabe de Palo orquestral?

Sí, ens van trucar per adaptar unes cançons de Jarabe amb mi cantant. Jo soc un desconeixedor total de la música clàssica, però al final vaig dir “vinga, provem-ho”. Hem gravat un disc amb 13 cançons: ‘Agua, ‘Déjame vivir’, ‘El lado oscuro’ ‘La flaca’... Estava una mica acollonit: havia de posar la meva veu a aquest nivell de qualitat, afinació, interpretació... Però ja està, i ha quedat maquíssim. El disc sortirà a primers d’octubre: ‘Jarabe filarmónico’.

Abans a aquests projectes se’ls considerava pretenciosos. ¿En què creu que surten guanyant les seves cançons?

És totalment pretenciós, és veritat, però una mica de presumptuositat s’ha de tenir perquè si no és tot molt avorrit. Nosaltres mai havíem posat cordes a les cançons, mentre que els italians, Jovanotti per exemple, ho fan i molt bé. Les cançons de Jarabe són molt melòdiques i així queden molt maques. És com si penses en ‘My way’: ¿quina versió prefereixes, la de Sinatra o la de Sex Pistols? Doncs no ho sé, totes dues m’encanten.

¿I on queda el Donés compositor?

Compondre és el que més em motiva, és el meu gran ‘hobby’. Però si abans utilitzava el 100% del meu temps per compondre, ara no, me’n vaig a fer surf i la cançó ja la faré el dia que plogui.

En els últims temps la relació amb el seu públic s’ha fet molt intensa.

La malaltia ha creat empatia d’una manera que no m’esperava. M’ha demostrat que tenia una idea poc ajustada del meu posicionament. Ens hem retrobat a nosaltres mateixos, i tenim encara més bolos, i la gent ve i canta amb nosaltres totes les cançons.

¿Està segur que no trobarà a faltar els concerts?

Me’n vaig perquè tinc claríssim que, si no, als sis mesos ja hi tornaria. Els últims concerts seran a començaments de desembre, tot i que tinc la idea de fer-ne un per recaptar pasta per al càncer. Potser a Luz de Gas, amb amics. Però això és una altra cosa. Miri, he estat dubtant si donar la notícia de l’aturada i he pensat “diguem-ho ja”. Últimament, amb el càncer, Jarabe hem donat notícies fortes. Vaig arribar fins i tot a estar mort durant un cap de setmana. “El cantant argentí Jarabe de Palo mor a dos quarts de vuit de la tarda d’una aturada cardíaca..."

Notícies relacionades

Serrat corona la seva trajectòria

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Aquest rigor periodístic.

Van penjar una foto dient que m’havia mort, i aquell dia tocaven Level 42, un grup del qual soc superfan, a Razzmatazz: vaig entrar i el fons de llum era vermell, era com si ja estigués a l’infern. I vaig gravar un vídeo: “soc a l’infern i és de puta mare, ¡toquen Level 42!”. En fi, coses de la vida.