¿Què ha fet Elionor? Vestir-se

La família reial ja està recollint les maletes a Mallorca. Després de la seva última aparició pública en l’exposició de Joan Miró, els Reis es preparen per començar unes vacances que, paradoxalment, sonen més a descans de la feina de descansar. S’escaparan uns dies, però tornaran a Madrid abans que acabi l’agost. Marivent queda buit, perquè Sofia –l’eterna estiuejant– aquesta vegada ha tornat abans per cuidar la seva germana Irene, que està bastant delicada de salut.

Han sigut dies plens d’actes oficials, de fotos, salutacions i somriures ben assajats, però el que més titulars ha generat no han sigut els discursos, els compromisos ni els projectes institucionals. No. El que ha copat portades ha sigut el vestuari de les dones de la família. Sobretot el d’Elionor, que aquest any per fi ha començat a exercir seriosament com a hereva. Una responsabilitat històrica... que ha quedat completament eclipsada pel famós "vestit de Desigual" o "l’econòmic modelet d’El Corte Inglés". Sí, així anem: "Elionor aposta per un vestit de Zara", "El top que ja va portar Letizia", "El look bohemi de Sofia eclipsa la seva germana"... I així, entre anàlisis de bruses, comparatives de faldilles i baralles indirectes per qui va reciclar millor un conjunt, acabem amb una mena de passarel·la involuntària en la qual mare i filles competeixen sense voler per veure qui s’emporta el títol de millor vestida del regne.

Lidiant amb el mateix

I no és que això sigui nou. Fa anys que Letizia lidia amb el mateix. Es pot implicar en causes benèfiques, donar visibilitat a malalties rares o treballar per millorar l’alimentació en escoles i hospitals, però si surt a les portades serà perquè els seus cabells blancs es veuen més que l’any passat o perquè els seus talons han sigut reemplaçats per unes ballarines. Escàndol.

I, clar, això no és casual. Només cal mirar als hereus europeus, tots homes, per notar la diferència. Christian de Dinamarca, Sverre Magnus de Noruega, Guillem d’Anglaterra... d’ells se’n parla per la seva formació militar, pels seus discursos, per la seva agenda. De les seves sabates, ni rastre. Ningú comenta si l’americana els queda gran o si la nova tallada de cabells els infantilitza les faccions. Arribats a aquest punt, cal tenir clar que això d’Elionor no és una excepció, és la regla. I deixa al descobert un sistema mediàtic i social que continua sent masclista fins a la medul·la, i que redueix una noia nascuda amb corona a "com va vestida" i "si eclipsa o és eclipsada". És un joc cruel de comparacions i pressió estètica que, a més d’absurd, és esgotador. I perillós. Perquè al final, el missatge que cala és aquest: no importa el que facis, perquè, tot i que siguis reina, si ets dona, només importarà com llueixes.

Notícies relacionades

El Brunch Electronik arrenca amb més de 90 artistes

‘Sexe a Nova York’, només amb la meva parella

I compte, no és que les Mamarazzis fem ara un al·legat de defensa monàrquica ni ens convertim en cortesanes de l’estil Jaime Peñafiel, però l’exemple d’Elionor serveix per retratar una realitat incòmoda. Parlar d’igualtat en una institució que, per disseny, privilegia l’home, té el seu punt d’ironia. Però si no podem (o no volem) canviar la monarquia, almenys canviem la manera de mirar-la.

Així que sí, a Elionor li anirà bé desconnectar del focus, dels flaixos i del judici permanent. Perquè, monàrquics o no, no es tracta de defensar corones, sinó de no continuar perpetuant el mateix esquema de sempre: el que redueix una dona, tingui poder o no, a un simple penja-robes.