Luz Casal, la llàgrima, no el plor

Dimecres rebia la Medalla Internacional de les Arts de la Comunitat de Madrid i després delconcert de dijous a Vence (França), torna aquest cap de setmana a Catalunya per partida doble. Amb aquests èxits que mai falten al costat de les cançons del seu magnífic nou disc, ‘Que corra el aire’.I de vendaval es va poder qualificar la sevarecent presentació al Liceu barceloníLiceu . Desbordant d’energia. “Suposo que la que em provoca estar fent el que m’agrada i percebre, a més, que agrada a la gent. No sabria identificar per què, però aquesta gira té una cosa molt especial”, afirma Luz Casal. 

Apoderada de l’escenari com si no passés el temps; malgrat que, justament el seu pas, sigui una de les temàtiques més presents en aquest últim disc. “És una preocupació, però no d’ara... Ser conscient que tot es pot acabar ràpid; que quan creus que ja tindràs temps per, per exemple, estudiar una determinada cosa, veus que després et costa encara més trobar la manera...”, reflexiona. “Des de fa diversos discos hi ha tres temes que es repeteixen: el temps, la recerca de la veritat i la presència del mar. L’aigua és un element imprescindible en la meva vida”.

Emoció i malenconia

Notícies relacionades

Luz Casal: "No porto gens bé que em menteixin"

El triomf del ‘total black’

I al costat del mar tindran lloc les seves imminents noves dates. Divendres s’estrena alFestival Jardins Terramar de Sitges i dissabte torna, una vegada més, a un espai especialment grat per a ella: el Festival Jardins de Cap Roig, a Calella de Palafrugell. Mar que també sembla gronxar les notes de ‘Morna’, composició pròpia que és com una illa dins del seu últim disc. “La melancolia que sents per la teva terra quan estàs lluny sempre m’ha semblat una emoció molt diferent de qualsevol altra”. 

‘Que corra el aire’ conté una nova cançó sobre la figura paterna, ‘Meu pai’, més de dues dècades després d’aquell ‘Entre mis recuerdos’. ¿Serà més difícil cantar-les ara que, des de fa tan poc, falta també la seva mare? “Quan estàs davant del públic, jo crec que cal saber controlar les emocions. Deixar que la llàgrima arribi pot passar, i de fet passa moltes vegades. Però és la llàgrima, no el plor; que comportaria deixar-se portar ja completament. Per a mi és important que totes les meves emocions surtin de la manera més crua possible, però sabent que alguna cosa de control mantens, per poc que sigui”. I al poble on va néixer, Boimorto (la Corunya), el solidari Festival de la Luz que ella impulsa assolirà a primers de setembre la seva setena edició.