'En la playa de Chesil': un dolorós aprenentatge

Encara que Ian McEwan, autor de la novel·la en què es basa el film, ha escrit el guió i és un dels productors executius, i que l’actriu protagonista, Saorsie Ronan, és especialment adequada per interpretar les seves pertorbadores novel·les (com ja va demostrar en la versió d’Expiació realitzada per Joe Wright el 2007), En la playa de Chesil es desmarca en els seus passatges finals de l’original de McEwan per minimitzar-lo abans que embellir-lo.

Notícies relacionades

La vida sense Paul Auster

Viatge cinematogràfic a Brooklyn

La història és dura: els records d’una parella durant la seva nit de noces en un hotel, a prop de la peculiar platja de còdols de Chesil, enfrontats a la renúncia d’ella al sexe. El final diferent en relació amb el llibre imposa una forçada malenconia que possiblement no era necessària.

La resta, encara que visualitzat amb un to massa acadèmic que continua sent paradigmàtic en un determinat cinema britànic, descriu bé la impossibilitat d’una alternativa a les convencions amoroses i socials, o quan les idees imposades sobre les relacions sentimentals i matrimonials xoquen amb una manera diferent de veure, sentir i percebre el sexe i l’afecte. Un gran text, enorme i incisiu, com gairebé tots els de l’autor d’d’Operació Caramel, convertit en un drama més tendre que càustic malgrat alguns moments dolorosos.