Mor Jerry Maren, l'últim munchkin viu del món d'Oz

És el minut 27 d’'El màgic d’Oz', la pel·lícula dirigida per Victor Fleming i protagonitzada per Judy Garland el 1939, un meravellós musical i un fascinant relat fantàstic amb un tractament espectacular de la Tecnicolor de l’època. Dorothy, la nena interpretada per Garland, vola literalment pels aires dins la seva casa a causa d’un tornado i passa de l’Amèrica de la Gran Depressió, filmada en blanc i negre, al saturat univers en color d’Oz. El rei, la fada bona i les forces vives del Munchkinland surten a rebre-la cantant i ballant. Després de l’ofrena de tres diminutes noies, apareixen tres nans vestits de tirolès. Un d’ells, de color verd, fa una reverència i li entrega una piruleta, ja que els tres representen la Confraria de la Piruleta de Munchkinland.

Allà hi havia Jerry Maren, amb el seu metre i tres centímetres d’alçada, donant-li la piruleta a Dorothy en una de les primeres imatges icòniques d’una pel·lícula absolutament referencial en l’art i la cultura nord-americans del segle XX. Allà hi havia Maren, rialler i adulador, però amb cara entremaliada. L’actor va morir el 24 de maig passat, encara que fins aquest dijous no ha transcendit la seva mort. Tenia 98 anys i era l’últim dels Munchkins viu. Ell mateix s’encarregava de recordar-ho al seu compte d’Instagram i va ser un dels entrevistats al llibre 'The Munchkins remember' (1989), que Stephen Cox va consagrar als 33 actors que van fer de munchkin i que encara vivien 50 anys després de la realització del film.

Pistolers nans

Han passat gairebé 80 anys des de l’estrena de la pel·lícula i, com li va passar a Bela Lugosi amb la figura de Dràcula, Maren sempre ha sigut recordat per aquest únic film encara que va tenir una carrera regular. Un any abans havia participat a 'Terror in tiny town', autèntic western friqui de sèrie B protagonitzat per pistolers nans. Després, com a Jerry Marenghi, el seu nom de veritat, va protagonitzar unes escenes a 'Una tarda al circ' (1939) dels germans Marx, encarnant un professor anomenat Àtom.

Van seguir molts papers breus, i sense acreditar, i intervencions en sèries televisives com 'Jim West' i ‘Superagente 86'. Va ser una de les mones d’'El planeta dels simis’ (1968) i va aparèixer en el musical 'Hello Dolly! (1969). Va prestar la seva veu a 'El senyor dels anells’ (1978), en la versió de dibuixos animats de Ralph Bakshi. També va fer anuncis de McDonald’s. Oz va continuar perseguint-lo i va intervenir amb Carrie Fisher i Chevy Chase en la comèdia 'Under the rainbow' (1981), en què un grup d’actors d’ 'El màgic d’Oz', un espia nazi, un agent de la CIA i altres personatges es troben en un hotel anomenat Bajo el Arco Iris. Va aparèixer a 'The dreamer of Oz' (1990), un biopic de L. Frank Baum, l’autor de la novel·la 'El màgic d’Oz', en el paper de Mister Munchkin. La seva última interpretació va ser en la comèdia de terror 'Dahmer vs. Gacy' (2010), en el paper d’un mim.

El gos cobrava més

No tot va ser una festa en el rodatge d’'El màgic d’Oz', ja que Maren es va queixar de cobrar només 50 dòlars a la setmana mentre que Toto, el gos de Dorothy, en cobrava... ¡200! Però en el transcurs dels anys, el seu personatge a la pel·lícula li va reportar popularitat i bons ingressos: no és difícil rastrejar per internet fotografies seves participant en desfilades nadalenques amb motius d’'El màgic d’Oz', generalment armat amb una piruleta i amb una mirada molt més entremaliada que al film.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

En aquest sentit, va tenir millor sort que els nans que set anys enrere havien aparegut en 'La parada de los monstruos’ (1932), de Tod Browning, en la qual es mostrava el costat més sòrdid dels llavors anomenats friquis en la forma en què eren explotats en espectacles de fira. 'El màgic d’Oz' és el costat oposat a aquesta visió i Maren, com a alegre membre de la Confraria de la Piruleta, vivia en un món de somni.

En la reivindicació permanent que s’ha fet de la novel·la de Baum (publicada el 1900) i la pel·lícula de Fleming, potser el seu personatge no és el més destacat. 'El màgic d’Oz' ha seduït Ray Bradbury, Martin Scorsese, George Lucas (els robots de 'La guerra de les galàxies’ remeten al Lleó Covard i l’Home de Llauna), John Boorman (Zardoz) i, sobretot, David Lynch: la protagonista de 'Vellut blau' es diu Dorothy mentre que a 'Cor salvatge' es parla de la ciutat maragda, el gos Toto i el camí de rajoles grogues, Saylor i Lula es transporten més enllà de l’arc de Sant Martí quan fan l’amor i la mare de Lula és com la bruixa dolenta de l’Est. No hauria estat malament que Lynch hagués inclòs el munchkin de la piruleta una vegada Lula es desfà del jou de la bruixa dolenta.