El festival Poetas ret homenatge a Accidents Polipoètics a Madrid

Tot reconeixement té alguna cosa de pòstum, i el passat cap de setmana, els dies 2 i 3 de juny, abans que Barcelona hagi estat capaç de fer-ho, Madrid va homenatjar Accidents Polipoètics amb motiu del primer aniversari de la mort del psicòleg Rafael Metlikovez que, al costat de l’escriptor Xavier Theros, va ser integrant d’aquest duo poètic i escènic. Ja no hi haurà més Accidents Polipoètics. Ells, com Ròmul i Rem, van fundar una civilització, una Barcelona a la qual ha pertangut tota una generació que no va tenir gaire més del que formar part. El Matadero de Madrid es va omplir d’artistes catalans que van viatjar a aquesta ciutat la llegenda de la qual ningú recorda, però que fa molt temps, en una galàxia molt llunyana, va inspirar cançons en les quals els defensors de la llibertat s’admiraven del bé que resistia, mareta meva, els bombardejos. L’homenatge a Rafa i, per tant a Accidents Polipoètics, es va celebrar dins del festival Poetas, que en aquesta ocasió consumava la seva 13a edició.

El Matadero de Madrid és avui un centre cultural, però al llegir 'La busca' de Baroja, o aquell conte d’Eugenio Noel sobre la cua dels anèmics que venien a aquest escorxador per beure sang fresca, es veu el que va ser originalment, de manera que es pot entreveure com la cultura s’edifica sobre la triperia, com del gore al misticisme amb prou feines hi ha un sol pas.

Història de dues samarretes: de Poe i de Kafka

Notícies relacionades

Una BCN en plena pèrdua d’identitat

Cristian Mungiu qüestiona el wokisme a Canes

Pepe Arrebato, l’organitzador del festival, fundador d’Arrebato Libros i editor d’Accidents Polipoètics, explicava que mai abans Poetas havia tingut tanta presència catalana. ¿Quants? Pepe Arrebato passa el dit pel programa i explica 15 noms. Tots amics de Rafa i de Theros. Van actuar, per exemple, Pau Riba, Pepino Pascual (que al matí va tocar per a nens i a la tarda per a adults amb els seus nens), Pascal Comelade, Josep Pedrals, Ivan Telefunken..., també hi van participar Martí Sales, Macromassa (Víctor Nubla i Juan Crek amb més barba i un ull embenat), la fotògrafa Consuelo Bautista.. La micropoeta madrilenya Ajo va venir amb bastó ja que s’havia trencat el fèmur, però ja està molt recuperada, i va fer un recital i va prendre part en una xerrada on va explicar que d’Accidents Polipoètics havia après a ser ella mateixa veient com Theros i Rafa eren ells mateixos.

A Xavier Theros li saltaven les llàgrimes, quanta veritat quan es diu que l’absència d’un amic deixa una presència aclaparadora. Va recitar en solitari el que sempre havíem sentit a dues veus, i en la seva sola veu emfàtica d’amistat i poesia vam veure, sota l’aire lliure i clar de Madrid, el sols que Rafa ens ha deixat tots. Theros portava una samarreta negra amb el rostre de Poe. Era com la que es va posar per a aquella edició del festival que es va celebrar a Nova York. Rafa en tenia una altra igual, però amb la cara de Kafka. Així anaven els dos per Manhattan i de sobte va passar un cotxe que portava Obama, i la policia va apartar els vianants. I un agent va assenyalar el rostre de Kafka i li va comentar a Rafa: "Aquest escriptor és molt bo", i Rafa va deixar anar: "El mateix que hauria dit la Guàrdia Civil a Espanya".