A. J. Finn: intriga a l'estil de Hitchcock

L'Anna viu confinada a casa seva des de fa mesos. La compra li lliuren a domicili, ha llogat el soterrani a un jove que exerceix de manetes per a ella i fins i tot la seva entrenadora personal la visita una vegada per setmana. El seu únic contacte amb l'exterior és a través de les finestres des de les quals observa i espia els seus veïns com a entreteniment. A. J. Finn, mitjançant petites dosis d'informació, anirà revelant els motius pels quals la protagonista no surt al carrer i per què necessita medicació i teràpia. La doctora Anna Fox passa els seus dies ajudant altres persones amb els seus mateixos problemes via internet, jugant als escacs online o gaudint des del seu saló de sessions de cinema clàssic en blanc i negre. Una nit en què la barreja de medicaments amb alcohol és més elevada del que és normal, creu veure com a l'edifici de davant la seva veïna és assassinada.

A causa que la novel·la està narrada en primera persona, tan sols tindrem la paraula de l'Anna per acceptar que tot el que explica és real. Aquí rau el joc de La dona a la finestra i el secret del seu èxit: el lector està acostumat a creure un narrador omniscient en tercera persona, però al entrar en joc una veu en temps present que es dirigeix directament a nosaltres, entra en joc la perícia de l'escriptor perquè aquesta veu resulti creïble. Així, jugarà amb nosaltres fent-nos dubtar a tota hora del seny de l'Anna per les decisions que pren i per com es relaciona amb els seus veïns.

En un moment en què la solitud és la malaltia més gran de la nostra societat, A.J.Finn tria una protagonista mentalment inestable per mostrar l'infern de la seva reclusió domèstica. La interacció amb els pocs que l'envolten, la manera en què aquests la veuen, la seva incapacitat per travessar el llindar de casa seva, serveixen per crear un escenari aterridor que busca provocar al lector la mateixa sensació d'agorafòbia que pateix l'Anna.

Finn és un clar enamorat de la narrativa visual de Hitchcock i ho demostra en aquesta novel·la. Les al·lusions a La finestra indiscreta, Vertigen i La dama desapareix, entre d'altres, són constants. No deixa de resultar curiós que els elements que l'inspiren siguin hereus del món del cinema quan precisament Hitchcock era un mestre a l'hora de traslladar el paper al cel·luloide.