Auxili per als autors que no firmen
Santi Villas, amb lescriptor Miquel Esteve.
No hi ha res més commovedor en un Sant Jordi que veure un humil escriptor assegut, solitari i orfe, esperant ansiosament que aparegui algun lector que li sol·liciti la firma del seu llibre, mentre a la parada del costat un altre escriptor no dóna l'abast, i no para de firmar davant una cua immensa de clients que li sol·liciten la rúbrica. ¡Ahh! Aquesta competició sobre la marxa és tremendament injusta. Per això aplaudeixo la iniciativa del reporter Santi Villas (El intermedio, La Sexta). Ha viatjat a Barcelona, i en lloc de seguir l'onada dels escriptors que firmen més, que venen més, que fan més negoci, s'ha dedicat a visitar aquells taciturns i desangelats que van matant les hores en la soledat més absoluta. S'ha aturat a la caseta de l'autor Miquel Esteve, virtuós escriptor que presentava la novel·la No deixis mai de mirar el cel. Li va preguntar: «¿Quants n'has firmat?». Va contestar: «Cinc o sis. Tres d'aquests, a amics». ¡Ahh! Quina actitud més heroica. I llavors Villas, veient que en una altra caseta hi havia una cua immensa, tots amb un llibre del gran Ibáñez, li va demanar a una senyora si no li importaria que l'hi firmés Esteve. I efectivament, es va produir la bonica meravella: Esteve va acabar firmant les aventures de Mortadel·lo i Filemó. Home, ja que per Sant Jordi s'ha implantat el ¿firmes o no firmes? com a gran aval de prestigi, em sembla que aquest genial intercanvi de firmes és un camí que s'ha d'instituir. Els lectors no protestaríem. Avui el llibre firmat té una consistència més evanescent que un selfie. Recordo que anys enrere vaig presenciar una altra meravella: un mediàtic, una d'aquelles criatures que la gent reconeix de seguida perquè surten a la tele, es va asseure en una caseta i, en lloc de firmar llibres, una llarga cua d'adolescents excitats li demanaven que els estampés la firma a les tetes, al cul... fins i tot als mitjons.
ELS VIUDOS, I ELS SEPARATS, CONSUMEIXEN MÉS INFORMATIUS .- Interessant estudi de la Consultoria Barlovento. Analitzats els programes informatius de tot el telehipòdrom nacional, durant el primer trimestre del 2018, es constata que els més vistos són El tiemp i El Sorteo de la ONCE, de TVE-1. El target existencial de l'audiència més addicta també és curiosíssim: les persones que consumeixen més informatius són les separades i les viudes.
