Mary Beard: "Els homes necessiten més roses i les dones, més llibres"

La historiadora Mary Beard (Much Wenlock, Shropshire, 1955), catedràtica de Clàssiques al Newman College de Cambridge i Premi Princesa d’Astúries d’Humanitats, es va enfrontar al seu primer Sant Jordi. I va quedar meravellada. No només per l’ambient festiu, sinó també per l’èxit que van obtenir les seves pròpies obres. Els seguidors de l’acadèmica adquirien principalment els seus dos últims llibres, de temàtica ben diferent: La veu i el poder de les dones (Arcadia, 2017) i S.P. Q.R. Una historia de la antigua Roma (Crítica, 2016).

–¿Què li sembla aquesta festa?

–Estupenda. Impressionant. Mai m’hauria imaginat una cosa així. N’havia sentit a parlar i pensava que hi hauria algunes llibreries obertes i alguns globus…, però això és realment increïble. Molt més sorprenent del que m’esperava. Encara no m’he acabat d’acostumar a veure tanta gent al carrer no només mirant llibres, ¡sinó també comprant-ne! Per a ells mateixos o per regalar. És una cosa realment molt bonica. I el contacte de cara a cara amb els lectors no es pot comparar a l’intercanvi que es pot mantenir a través de les xarxes socials.

–La veu i el poder de les dones repassa la història de la desigualtat entre gèneres. ¿Han vingut més homes o dones a demanar-li dedicatòries?–La veu i el poder de les dones 

–Més o menys per  l’estil. Però m’ha agradat veure molts homes comprant exemplars del llibre per a les seves filles. L’ideal seria que ells també els llegissin.

–Ja deu saber que la tradició de Sant Jordi estableix que als homes se’ls regali un llibre i a les dones, una rosa...

–Bé, pel que he vist, això està canviant. S’està a revertint, afortunadament. Els homes necessiten més roses i les dones, més llibres. He vist bastants homes comprant llibres per a elles i també dones que compren i em demanen dedicatòries per a elles mateixes, per a les seves amigues o per a les seves filles. Això és bo.

–Hi ha qui considera que el problema de Sant Jordi és que hi ha qui només compra llibres aquest dia.

–És possible, però en qualsevol cas això és millor que no comprar-ne cap, ¿no li sembla?

–¿Seria exportable una cosa com Sant Jordi a Cambridge?

–Bé, aquí tenen un clima meravellós. ¡Si estigués plovent, no seria el mateix! Però veig difícil que es pogués fer res així allà encara que fes bon temps. 

–Parlant del clima, ¿ha notat alguna cosa respecte al clima polític? Vostès tenen el brexit 

–Conec la situació a Catalunya i puc apreciar algunes similituds, però no m’atreveixo a opinar més en profunditat. El cert és que tot Europa està passant uns moments de bastanta confusió.

–¿És comparable la situació actual d’Europa amb alguna de l’antic imperi romà?

–Alguns, i no és el meu cas, ho han comparat amb la decadència de l’antiga Roma. Diuen que Europa s’ensorra. Però jo no ho veig de la mateixa manera. L’actual situació europea és molt més complexa que la d’aquella època.

Notícies relacionades

Eduardo Mendoza, pícar de novel·la i «proveïdor de felicitat», premi Princesa d’Astúries de les lletres 2025

Un segle de ‘La senyora Dalloway’

–¿Quin serà el seu pròxim llibre?

-Primer es publicarà Civilisations, un llibre bastant curt sobre la història de l’art basat en un programa de televisió de la BBC del mateix nom. Però el pròxim gran projecte en què estic embrancada tracta de la representació dels emperadors romans en el món de l’art des del Renaixement fins avui. I apareix molt art espanyol al llibre, perquè hi va haver bastants emperadors nascuts a Hispània: Trajà, Adrià, Teodosi... Segurament apareixerà cap al 2020 i el seu títol per ara és Dotze cèsars.