ENTREVISTA

Sicus Carbonell (Sabor de Gràcia): "Cantar a Peret és un premi"

El grup barceloní presenta a Luz de Gas el seu doble disc d'homenatge al llegendari rumber

Sicus Carbonell (Sabor de Gràcia): "Cantar a Peret és un premi"
3
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

Tres anys i mig després de la seva desaparició, Peret reviu a través de la seva música en un doble disc de Sabor de Gràcia. Una operació d’alta volada: Sabor a Peret compta amb interpretacions de figures com Óscar d’León, Estrella Morente, Moncho, Pau Donés, Los del Río, Los Gipsy Kings, Cathy Claret, Lucrecia, Amistades Peligrosas i La Pegatina. Aquest últim grup intervindrà com a convidat, igual que Daniel Pubill, net de Peret, en el concert d’aquesta nit a Luz de Gas (21.00 hores). Parlem amb el líder del grup, Sicus Carbonell.

–¿Per què aquest homenatge? 

–Perquè Peret era un dels grans i cantar-li és un premi. Poder mostrar les seves cançons a altres generacions és una manera de fer més gran la rumba catalana. No va ser una idea meva, sinó del meu management, i no vaig voler fer-ho sense el vistiplau de la família. Si no, no hauria tingut sentit. 

–¿Quina relació va tenir amb Peret? 

–El coneixia de tota la vida. No soc familiar seu ni vaig formar part de la seva banda, encara que sí que vaig tocar amb ell algunes vegades. 

–¿És la seva influència artística més important? 

–Sí. A casa, quan ell sortia, es feia un silenci. Va ser qui més ens ha marcat. I vaig trigar a anar a un concert seu. Jo el coneixia de la tele, després el vaig veure a l’església evangèlica, però jo volia veure Peret artista. I quan va actuar al Velòdrom…

–En el seu concert de tornada, el 1991. 

–Sí, perquè jo hi era, a la segona fila. I quan el vaig veure amb Kitflus, Chipén, Los Amaya…, em vaig dir: «¡Algun dia vull tenir una banda com aquesta!». Després vaig tenir una relació més propera amb ell. Amb moltes picabaralles, ¿eh? Qüestions musicals: sempre ens deia: «¡Heu de fer més rumba i menys salsa!». I jo li responia: «Tiet, per a això ja hi és vostè».

–Gràcia i el carrer de la Cera. ¿Dos mons rumbers diferents? 

–Hi ha hagut èpoques en què hi ha hagut una tibantor, sí, fa anys. Però a mi m’han cridat per tocar amb molts gitanos que no eren de Gràcia: Ramonet, Los Amaya, Chacho, els Patriarcas de la Rumba… En l’última Mercè, al Bogatell, estàvem junts gent de tot arreu.

–I la rumba catalana està en boca de tota classe de grups de revetlla i mestissatge. 

–Sí, Adrià [Salas], de La Pegatina, em va dir una vegada: «El vostre disc La cançó amb rumba va ser una influència per a nosaltres». Li vaig donar les gràcies i li vaig dir que ells fan una cosa molt diferent. Però el que és bonic és que tots ens retroalimentem. 

 

–¿Óscar d’León va tenir relació amb Peret? 

–No es van conèixer, però Óscar l’admirava. La meva idea era que ell gravés una cançó molt salsera, i ens va respondre: «No, no, no, ¡jo vull fer rumba catalana!». Borriquito i La lágrima ja estaven adjudicades i li vaig proposar la de «Barcelona tiene poder», que es diu en realitat Gitana hechicera, i es va entusiasmar. 

–Aquest disc, ¿també és una reivindicació? 

–Sí, Peret no està al nivell que hauria d’estar. El dia que es mori Joan Manuel Serrat, i que tardi molts anys, li dedicaran un carrer i una plaça, i amb Peret, si no som els gitanos que estem aquí picant pedra… A Llatinoamèrica, parles de Peret i et canten les seves cançons, mentre que si esmentes el Pescaílla et pregunten qui és. Si totes aquestes cançons no les hagués tret Peret, ¿què hau-ria passat amb la rumba catalana? Cap de nosaltres l’estaria tocant avui dia.

Notícies relacionades

–Però fixi’s que fins i tot Metallica es rendeixen davant seu. ¿Ha sentit la versió del muerto vivo 

–¡Sí, és clar! Ells, pobrets, de rumbers no en són, però em va agradar molt aquest gest. A vegades ha de venir algú gran de fora per recordar-nos el que tenim. Si van escollir la rumba és perquè aquesta és la música de Barcelona i de Catalunya.