Anar al contingut

TENIA 76 ANYS

Mor el dibuixant Forges víctima d'un càncer

El seu humor incisiu i intel·ligent recull mig segle d'absurditats i contradiccions de la societat espanyola i els seus originals personatges traspuen la mateixa humanitat

Antonio Fraguas Forges ha mort avui als 76 anys. / EFE VÍDEO

L'humorista gràfic, Antonio Fraguas de Pablo, conegut com a Forges, ha mort aquesta matinada als 76 anys, a l'Hospital Universitario Fundación Jiménez Díaz , víctima d'un càncer, segons han confirmat al diari El País fonts de la seva família.

Antonio Fraguas de Pablo havia nascut a Madrid, el 17 de gener de 1942, en una família nombrosa -era el segon de 9 germans- de mare catalana i pare gallec, el també humorista i periodista, Antonio Fraguas Saavedra, a qui li va plantejar que volia ser "dibuixant d'acudits seriosos".

El seu pare, que no va posar objeccions a la seva vocació, només li va demanar que fos original. "Que es reconegui un dibuix teu a quinze metres", li va dir. D'aquí aquestes bafarades de perfils negres molt gruixuts de les seves vinyetes, o els seus forgendros, plens de paraules impossibles i inventades com gensantastupendoesborciojobreído, o tontolcool.

Antonio Fraguas, un dels millors humoristes gràfics espanyols, era conegut per Forges, la traducció al català del seu primer cognom.

Aquesta ha sigut la seva última vinyeta publicada aquest 22 de febrer a El País:

Inicis a TVE

Forges va començar la carrera de Telecomunicacions, estudis que va deixar ja que treballava des dels 14 anys a TVE, on va ser tècnic, mesclador d'imatge i coordinador, fins que el 1973 va demanar una excedència per dedicar-se de ple a l'humor gràfic.

Va traduir el seu cognom al català, Forges, perquè durant el franquisme, no es veia bé ser funcionari i humorista. La seva primera vinyeta la va publicar el diari Pueblo el maig del 1964, però no va començar a ser conegut fins que va fitxar pel diari Informaciones (1967-79).

Principals revistes d'humor

Ha col·laborat per a les principals revistes d'humor, des d'Hermano LoboLa Codorniz, o El jueves, i en diaris d'informació general com Pueblo, Informaciones, Diario 16, El Mundo El País, amb unes personals vinyetes sobre la vida quotidiana, en clau de crítica social.

Aquestes li van valer guardons com el Premio Nacional de Periodismo Pedro Antonio de Alarcón (2013) o les Medalles d'Or al Mèrit del Treball (2007) i al Mèrit de les Belles Arts (2011).

El seu humor incisiu i intel·ligent recull el que té d'absurd i contradictori la societat espanyola i els seus originals personatges traspuen la mateixa humanitat i talent que el seu autor, compromès en la defensa de la dignitat de l'ésser humà.

Diverses generacions de lectors

Els seus blasillosmarianos i petxinesfuncionaris profunds, beates o nàufrags perduts són reconeguts per diverses generacions de lectors després que hagi publicat les seves vinyetes diàries, i ininterrompudament, durant 50 anys.

El 1970 va començar a col·laborar a Diez Minutos i durant la transició i en la democràcia va treballar a les revistes d'humor Hermano Lobo, Por Favor El Jueves, i en setmanaris com Interviú o Sábado Gráfico.

Va passar després a Diario 16 (1981-1989) i a El Mundo (1989-1995), diari que va abandonar per desavinences amb el seu director, Pedro J. Ramírez. Va començar llavors les seves col·laboracions diàries amb El País, un acudit diari a la secció d'Opinió mentre mantenia les seves col·laboracions a InterviúEl Jueves Lecturas.

Retorn a TVE

El 1984, va tornar a col·laborar amb TVE a Y sin embargo te quiero, dirigit per Guillermo Summers; el 1989, amb Canal Sur a l'espai d'Andrés Aberasturi i el 1990 a l'informatiu humorístic Deforme Semanal de Telemadrid. Una de les seves últimes aparicions públiques a TVE va ser en el programa Pecadores Impequeibols (2014).

A la ràdio va participar en programes com Protagonistas, de Luis del Olmo, i La ventana de Xavier Sardà i Gemma Nierga, i una de les seves últimes col·laboracions amb RNE va ser a No es un día cualquiera de Pepa Fernández.

Forges va dirigir, a més, dues pel·lícules: País, S.A.(1975) i "El bengador gusticiero y su pastelera madre (1977) i quatre sèries humorístiques de televisió, l'última, Deformesemanal (1991), a Telemadrid.

En la seva obra escrita ocupen un lloc fonamental el costumisme i la crítica social, on abunden els àlbums sobre història d'Espanya en còmic o la informàtica per a maldestres.

Trentena de títols

Amb uns trenta títols publicats, Forges no va deixar de publicar des que el 1972 va sortir El libro de Forges, seguit per altres capítols fins a arribar a Forges 5Los forrenta años, historia del franquismo en viñetas, La Consti. La Constitución o Historia de Aquí, una peculiar història d'Espanya que va continuar amb Historia de Forgesporánea i amb Lo Más De La Historia De Aquí en tres volums.

A més va publicar la novel·la, Doce en Babilonia (1992) i dos llibres La Posguerra vista por una particular y su marido i Del guateque al altar, amb la seva dona, la periodista Pilar Garrido Cendoya, amb qui va contraure matrimoni el 1967 i amb la qual va tenir quatre fills.

El 2014 i amb motiu del cinquanta aniversari de la publicació del seu primer dibuix es van editar El Libro (de los 50 años) de Forges, un recopilatori, i Coloréitor: El Libro Antiestrés de Forges.

Distincions

Premi Iberoamericà d'Humor Gràfic Quevedos 2014 que distingeix la trajectòria professional dels humoristes gràfics i premi Ondas Mediterráneas el 2011, Forges va ser guardonat, a més, amb la Creu de Sant Jordi (1998), el premi a la Llibertat d'Expressió de la Unió de Periodistes (1979) o el premi Internacional El Gat Perich.

També va rebre el premi Antonio Sancha 2001 dels Editors de Madrid, Premi Periodístic Gràfic del Club Internacional de Premsa (2003), Premi Humor Gràfic Antonio de Lara "Tono" (2004) o Ramón Rubial als Valors Humans (2004).

A més, va ser catedràtic d'Humor per la Universitat d'Alcalá de Henares (1997) i Doctor Honoris Causa.

Membre d'honor del Col·legi de Periodistes de Catalunya, el 2014 la Biblioteca Nacional i Correus van imprimir una col·lecció de segells amb les seves vinyetes com a part d'una nova sèrie filatèlica dedicada a l'humor gràfic.

Entre les seves publicacions destaquen:

2015 - Los más de la Historia de Aquí, tres toms.

2014 - Coloreitor.

2014 - El libro (de los 50 años) de Forges.

2013 - Il·lustra Del Guateque Al Altar, de Pilar Garrido.

2013 - El fantasma de Canterville.

2012 - El monstruo de Frankenstein.

2011 - Drácula, amb Alfonso Azpiri

2010 - Il·lustra La Posguerra vista por una particular y su marido, de Pilar Garrido.

2006 - La Guerra Incivil, la guerra civil espanyola en còmic.

2005 - Arte de am@r.

2004 - Humor del Día.

2003 - Números pares, impares e idiotas amb Juan José Millás.

1996 - La Neurona Feliz.

1992 - Informática para torpes.

1992 - Doce de Babilonia (novel·la).

1985 - Los Manuales de Crisp & Son.

1984 - Historia Forgesporánea.

1982 - Forges 5.

1982 - Los Wordiales '82.

1980 - Historia de Aquí.

Forgescedario (llibres de dibuixos de la A a la J).

1979 - Forges 4.

1978 - La Consti (de 1978).

1976 - Los Forrenta años (40 años de franquismo)

1974 - Comiciclos.

Forges 3.

1973 - Forges 2.

1972 - El libro del Forges.

0 Comentaris
cargando