Joan Pera es transforma en fantasma al Condal

Com Frankenstein, el conte d’Oscar Wilde El fantasma de Canterville ha sigut portat al teatre i al cine en nombroses ocasions, i és que la fascinació pels fenòmens paranormals es manté en la nostra societat. Però a Joan Pera li ha resultat complicat transformar-se en espectre al Teatre Condal. «He fet molts papers en la meva vida i cap com aquest», assegura el veterà actor, que repeteix a les ordres de Josep Maria Mestres. L’any passat van portar L’avar al Goya. Si allò va ser un tour de force, això d’ara és anar molt més enllà.

«No tenia cap referent de fantasmes a la meva família a Sant Pol de Mar per interpretar sir Simon de Canterville», explica. El rol exigeix un gran esforç físic, entre altres coses perquè la mansió que habita té una gran escalinata. A més, els seus moviments han de ser de gran precisió per aconseguir l’efecte sorpresa desitjat. «Ha sigut una feina intensa, dura però agradable», afirma Pera, que ha treballat amb el Mag Lari per aprendre trucs per aparèixer i desaparèixer d’escena. Tampoc li ha resultat fàcil acostumar-se a l’elaborat llenguatge. «Aquest fantasma parla d’una forma gairebé shakespeariana». Mestres, a més, té fama de ser molt meticulós amb la fonètica catalana i amb l’estil de l’obra. 

Sense referents

En aquest sentit, Pera insisteix: «Mai havia treballat tant. No tenia referents per fer un fantasma que no només és un espectre, sinó que té sentiments. Espero sortir-ne viu i que a la gent li agradi». I amb la seva gràcia habitual, afegeix: «Més que res pel meu futur, que no serà llarg però sí brillant, espero». De moment, l’expectació és gran i s’han venut milers d’entrades anticipades. Les prèvies comencen dimarts, una setmana abans de l’estrena, el dia 19.

En aquesta adaptació, Joan Yago trasllada l’acció als anys 50 del segle passat, just després de la segona guerra mundial, quan començava a desembarcar el poder econòmic dels Estats Units amb el pla Marshall. «La visió de Donald Trump actual no queda lluny d’aquella prepotència», diu el director per ressaltar el pols entre modernitat i tradició en l’obra, representat per la pragmàtica visió de la vida de l’empresari nord-americà Hiram S.Otis (David Olivares), la seva dona (Betsy Túrnez) i la seva filla (Elisabet Casanovas) davant els valors dels descendents del fantasma: lord Canterville (Pep Sais) i Cecil Williams Canterville (Òscar Castellví). 

Per Olivares, un habitual de Polònia, aquest muntatge suposa un repte important en la seva carrera professional. Fins ara havia actuat en produccions de Minoria Absoluta. Segons Jordi González, director del Condal, «el seu fitxatge farà parlar molt, sorprendrà». 

Per al públic actual

Oscar Wilde (1854-1900) fa valdre l’art i la tradició amb aquest conte publicat el 1887. Hi «convida a disfrutar del que és inútil, de les coses artificioses, com serien l’art o el teatre, que no serveixen aparentment per a res», ressalta Mestres, que abans ja va dirigir dues obres de l’autor irlandès, Un marit ideal al Goya i El ventall de Lady Windermere al TNC. «Wilde fa riure l’espectador, però també el fa sentir-se intel·ligent amb les frases afilades», assenyala, encantat amb l’adaptació de Yago (Fairfly, You say tomato). «Era complicat convertir en un text dramatúrgic aquest conte, però ha sabut captar tota l’essència de l’obra i també l’estil elegant i culte de l’autor. El text està escrit a la Wilde». 

Notícies relacionades

Anne L’Huillier: "Vaig pensar que els meus col·legues no m’escoltaven"

Dudamel enamora amb Strauss

Pensada per al públic actual i en Joan Pera com a protagonista, l’obra parla del valor de les coses immaterials. Tot comença quan una acabalada família dels EUA adquireix la mansió on habita el fantasma més famós d’Anglaterra, amb més de 400 anys d’història. L’espectre, sobre qui pesa l’assassinat de la seva dona, es proposa espantar els nous inquilins. Però, tot i els seus esforçats intents, els nouvinguts resulten immunes als seus estratagemes, se’n mofen i recorren a moderns productes per combatre’l.

És una funció per a tota mena de públic. «Té tots els ingredients per convertir-se en una festa: amor, humor, traïció i conspiració», argumenta Mestres, encantat de l’enorme complicitat creada en l’equip entre persones de generacions diferents.