24 febr 2020

Anar al contingut

ELS PREMIS DEL CINE ESPANYOL

Els pros i contres de les cinc pel·lícules candidates al Goya

Els crítics d'EL PERIÓDICO llancen els seus arguments a favor i en contra dels films que opten al gran premi

 

 

Cinc títols competeixen per emportar-se el Goya a la millor pel·lícula. Els crítics d'EL PERIÓDICO llancen els seus arguments a favor i en contra dels films, en una edició de pronòstic incert, sense un títol especialment favorit. La decisió queda en mans dels acadèmics, però l'acarament entre especialistes pot servir-vos per tenir les coses una mica més clares a l'hora de fer la quiniela.

'EL AUTOR'
De Manuel Martín Cuenca

A FAVOR
Pertorbadora i enginyosa

Malgrat que no és ni de molt menys perfecta, l'última pel·lícula de Manuel Martín Cuenca satisfà molts interessos i gustos: té atmosfera pertorbadora, un gran treball interpretatiu de Javier Gutiérrez, un punt de partida enginyós (obra de Javier Cercas), ironia suficient i bascula intel·ligentment entre gèneres. Si no hi hagués 'Estiu 1993', possiblement seria la gran candidata. Nando Salvà

EN CONTRA
Un discurs massa ambigu

La pel·lícula de Martín Cuenca segurament té diverses estatuetes assegurades en els apartats interpretatius (Javier Gutiérrez al capdavant), però en un any on la reivindicació femenina ocupa un paper primordial i necessari, sembla poc probable que s'alci amb el màxim guardó una pel·lícula que conté un missatge massa ambigu al voltant de la misogínia més recalcitrant. Beatriz Martínez


'ESTIU 1993'
De Carla Simón

A FAVOR
Subtilesa, precisió, mestria

S'ha passat un any guanyant premis, i el més lògic és que aquesta nit corri la mateixa sort: resulta impensable que els votants no s'hagin rendit a la subtilesa i la precisió amb què captura la confusió d'una nena enfrontada al més terrible dels traumes, i a la mestria amb què esquiva el sentimentalisme i la nostàlgia tan habituals en el cine que recol·lecta records d'infància. Nando Salvà

EN CONTRA
Un film on 'no passa res'

És la favorita i sembla difícil que perdi, però dos factors juguen en contra seu. És una d'aquelles pel·lícules on 'no passa res', mostra la vida quotidiana i podria durar mitja hora menys o quatre hores més. I el que ningú diu, però molts pensen: la petita Laia Artigas està molt bé, però quan comparteix escena amb la seva cosina (Paula Robles), la nena és una robaplans de primera. Eduardo de Vicente


'HANDIA'
De Jon Garaño i Aitor Arregi

A FAVOR
Emoció sense subratllats

Rodada en euskera i amb una fascinant factura tècnica, la pel·lícula de Jon Garaño i Aitor Arregi barreja llegenda i realitat per explicar-nos la història d'un gegant basc del segle XIX. 'Handia' és un film brillant i amb ànima pròpia que ens parla de la modernitat, la identitat, la soledat i el sentir-se diferent. Aconsegueix emocionar-nos sense necessitat de subratllats sentimentals. Olga Pereda

EN CONTRA
Brillantor formal, però impostada

Mentre recrea la història del Gegant d'Altzo, cau en el tipo d'arrítmia i de monotonia narratives que el cine biogràfic tan sovint aqueja. I la seva indubtable brillantor formal no fa sinó subratllar que calculats i impostats que resulten els seus intents de lirisme: és difícil que els acadèmics hagin sentit ni una mica de l'empatia que la pel·lícula aspira a generar. Nando Salvà


'LA LLIBRERIA'
D'Isabel Coixet

A FAVOR
Al gust de tots

Té tots els elements que agraden a l'Acadèmia: una narració sense estridències, grans actors, una deliciosa ambientació i una música que enamora. La seva factura és impecable, no se li pot criticar res. I, per seguir amb la tendència d'aquest any, tant la bona com la dolenta són dones. Si fossin els Oscars, seria la típica aposta britànica de cada any estil James Ivory. Eduardo de Vicente

EN CONTRA
Més 'british' que una altra cosa

Isabel Coixet segueix cotitzant, és una de les directores espanyoles més internacionals encara que algun dels seus últims treballs hagi passat amb discreció, però el problema de 'La llibreria' és que resulta més 'british' que una altra cosa, i aquest tipus de cine, tan cuidat i primmirat, el fan millor els britànics. Bona part de la crítica l'ha recolzat, però és poc defensable com a millor Goya. Quim Casas


'VERÓNICA'
De Paco Plaza

Tràiler de ’Verónica’ (2017)

A FAVOR
Transcendint el terror

Sabem que l'Acadèmia no és gaire susceptible a l'hora de valorar el gènere de terror, però la pel·lícula de Paco Plaza ha transcendit qualsevol tipus d'etiqueta per convertir-se en una de les obres més pertorbadores del nostre temps. Potser per això seria un bon moment per exorcitzar prejudicis i fantasmes i valorar simplement l'excel·lència i el virtuosisme d'una lliçó de cine magistral. Beatriz Martínez

EN CONTRA
El pes de ser cine de gènere

'Verónica' parla del duríssim pas que suposa deixar la infància i convertir-se en adult. Però per més connotacions que tingui més enllà del cine gènere, la pel·lícula de Paco Plaza és terror, amb espectres i jocs d'ouija. Els acadèmics han sigut valents al nominar-la per al Goya. No obstant, no és probable que la valentia arribi a l'extrem de concedir-li el noble 'cabezón'. Olga Pereda