LA GRAN GALA DEL CINE ESPANYOL

Uns Goya en quatre idiomes

Català ('Estiu 1993'), eusquera ('Handia') i anglès ('La llibreria') es faran amb el castellà ('El autor' i 'Verónica') buscant l'estatueta a millor pel·lícula

estiu-1993-carla-simon

estiu-1993-carla-simon
zentauroepp40502568 onbarcelona  pelicula  handia171213113030
elautor fotopelcula 14215

/

4
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +

Potser que siguin els premis més importants del cine espanyol, però a la gala dels Goya se sentiran molts idiomes: català (Estiu 1993), eusquera (Handia), anglès (La llibreria) i castellà (El autor i Verónica). Aquestes cinc multilingües pel·lícules aspiren avui a emportar-se el guardó més noble de l’Acadèmia.

Handia és la que surt amb un nombre més alt de candidatures (13), encara que de totes totes la batalla estarà entre Estiu 1993 –film que la setmana passada va obtenir el premi Gaudí i que, al seu dia, va ser escollit per l’Acadèmia del Cine per representar Espanya en els Oscars– i La llibreria, que al gener ja va conquistar el Forqué dels productors. I les estadístiques confirmen (almenys fins ara) que el títol que s’endú aquest guardó obté també el Goya.

Reivindicació feminista

La resposta la tindrem al voltant de la una d’aquesta matinada, hora a la qual, previsiblement, finalitzarà una gala de cine en què es reduiran les habituals dosis de crítica política i augmentaran les reivindicacions feministes, com ja ha passat als Globus d’Or i als Feroz i previsiblement succeirà també als Oscars. Els mestres de cerimònia, Joaquín Reyes i Ernesto Sevilla, ja van anunciar fa dies que el guió deixarà de banda els dards polítics (l’humor dels chanantes és surrealista i blanc, sense ombra de sàtira política) i obrirà un ampli espai a la «moda» (no van utilitzar la millor de les paraules) de reivindicar la dona.

L’Hotel Marriott Auditorium, als afores de Madrid, estarà ple dels ventalls vermells amb el lema Más mujeres que repartiran les sòcies de CIM (dones cineastes) per criticar l’escassa presència femenina als centres de comandament de la indústria del cine. I això que, aquest any, dues de les cinc pel·lícules que aspiren al Goya estan dirigides per dones: Estiu 1993, en la qual Carla Simón narra l’autobiogràfica, dura i lluminosa història d’una nena òrfena que ha de trobar el seu lloc al món anant a viure amb els oncles i la cosina; i La llibreria, en la qual Isabel Coixet explica la gesta d’una dona (Emily Mortimer) que lluita per aconseguir un somni: muntar una llibreria al seu poble, cosa que li genera l’enemistat de les forces vives.

Coixet i Simón rivalitzaran pel Goya a la millor pel·lícula, però no pel cabezón  al que sí que opta Coixet. Simón, en canvi, no entra en aquesta categoria, sinó en la de realització debutant, on s’enfrontarà a Lino Escalera (No sé decir adiós), Sergio G. Sanchez (El secreto de Marrowbone) i Javier Ambrossi i Javier Calvo (La llamada).

Varietat de gèneres

Dues dones directores i quatre idiomes diferents no són les úniques característiques d’aquests Goya 2018. També la varietat de gèneres cinematogràfics. ¿Quan s’ha vist que un thriller aspiri al premi més important? Verónica, de Paco Plaza, també vol el Goya, sí. «Més enllà de ser un thriller paranormal, explica la història d’un personatge real, el d’una noia que transita entre l’adolescència i la maduresa», argumenta el seu productor, Enrique López Lavigne, un dels homes més importants d’aquests Goya, ja que acumula una vintena de nominacions entre totes les cintes que porten la seva firma.

Tràiler de ’Verónica’ (2017) / periodico

'Perfectos desconocidos', fora de la competició

Notícies relacionades

A més de VerónicaEl autor també aspira al Goya a millor pel·lícula. Crida l’atenció que un film inundat de comèdia i ironia (és la primera vegada que l’habitualment intens Manuel Martín Cuenca es capbussa en la piscina de l’humor) estigui inclòs entre els cinc millors films de l’any. La comèdia no és un terreny procliu als premis. Aquíhi ha l’exemple de Perfectos desconocidos (Álex de la Iglesia), aclaparador fenomen de taquilla (dos milions d’espectadors) que, no obstant, no ha aconseguit ni una sola nominació.

Entre els convidats a la gala (retransmesa en directe per TVE-1) no hi haurà –una vegada més– el president del Govern, Mariano Rajoy, que no es caracteritza precisament per la seva vena cinèfila. Si l’any passat va assegurar en una entrevista à Onda Cero que no havia vist ni una sola pel·lícula candidata, aquest any va respondre en broma dient que ho tenia «apuntat». A l’auditori de l’Hotel Marriott tampoc faran acte de presència els Reis, que sí que són cinèfils i als quals cada any l’Acadèmia envia una invitació, que sempre acaba sent declinada per qüestions d’agenda. 

Penélope Cruz i Javier Bardem

Els dos únics actors espanyols amb un Oscar (<strong>Penélope Cruz i Javier Bardem</strong>) aspiren a emportar-se un Goya a la millor interpretació per la mateixa pel·lícula: <strong>'Loving Pablo' </strong>(dirigida per Fernando León de Aranoa i amb data d'estrena per al març). No obstant, tenen poques possibilitats. <strong>Nathalie Poza</strong> ('No sé decir adiós') és la favorita en la categoria femenina per la seva magnífica interpretació d'una executiva que s'enfronta com pot a la malaltia terminal del seu pare. Mentre que <strong>Javier Gutiérrez</strong> té totes les paperetes per aconseguir el Goya després de donar vida a un home gris i cretí entossudit a escriure una novel·la que pase a la història ('El autor').