Techno especiat al Raval

A mesura que t’endinses al Raval per Nou de la Rambla, és gairebé impossible trobar-te amb gent que parli en castellà o català. Els turistes vociferen en italià, francès o anglès, i els comerciants xerren en àrab, urdú o xinès. En contrast amb un paisatge tan políglot, tres tunos entonen el bolero Algo contigo des de la barra del bar Güell Tapas.

Tombant per Guàrdia, al número 10, hi ha la galeria Miscelanea. A l’entrada, blanquíssima i buida, s’hi exposen peces de l’argentí Mariano Pascual. Des d’un altell es cola el tràfec del bar. Al fons hi ha la botiga on venen edicions limitades de serigrafies, gravats, fanzins i bijuteria d’autor. Miscelanea és, des del 2005, un aparador per a creadors emergents. Darrere del taulell, una porta blanca que sembla tancar un traster porta a un altre escenari possible.

L’espai multiusos d’aquesta galeria és una sala diàfana per a 70 persones. El sostre és a sis metres i dues cortines negres cobreixen les parets laterals per encoixinar el so. Avui el segell Urban Legend, especialitzat en techno, drum’n’bass i ambient i amb tirada per les textures fosques, organitza la vetllada Circuito Cerrado II, que té com a fil conductor les sonoritats àrabs. Cat Gabal caldeja l’ambient amb vinils del turc Ali Kuru i la libanesa Yasmine Hamdan. Quejíos àrabs i seqüències sintètiques es retroalimenten i hipnotitzen. 

El primer directe és de Fran Mora, un sevillà amant del techno industrial i conegut com a Beyond que, després d’uns quants anysde residir al Raval, ha iniciat una nova aventura musical sota l’àlies Wará. El seu epé Luna verde és una sorollista evocació sonora del barri. Vessa un magma de soroll sec sobre el qual introdueix percussions àrabs pregravades i altres que interpreta ell mateix sense aixecar la mirada del portàtil. Dos motius dominen les imatges que es projecten: uns cards aspres i espinosos i unes dones àrabs passejant amb els seus fills.

Acústica aclaparadora

L’acústica del local és nítida i aclapareadora. Hi ha bombos d’ultratomba, estrèpits siderúrgics i el murmuri d’una emissora àrab mal sintonitzada. És un plaer degustar propostes així més enllà del costós i sovint incòmode circuit festivaler. Avui l’entrada val set euros. Els socis de la galeria només en paguen sis.

La sala s’ha omplert de públic modern. La meitat són dones. Una dona codirigeix Miscelanea. Una dona codirigeix Urban Legend. Una dona ha punxat a l’inici de la vetllada i una altra actuarà ben aviat. És la turca Nene H. Només tres segons després que l’andalús acabi, prem un botó i inicia la seva actuació. La pausa entre concerts més breu de la història.

Nene H no és el seu nom real. Beste Aydin va agafar aquest àlies d’una heroïna turca que va lluitar contra l’Exèrcit rus al segle XIX. Fa anys que està instal·lada a Berlín i, encara que en moltes de les seves produccions hi introdueix sonoritats àrabs, avui s’estima més blanquejar i quadricular el seu directe. És impossible de localitzar en un país el paisatge projectat a la seva esquena. Passa el mateix avui amb la seva música.

Notícies relacionades

Els escriptors (també) van a l’oficina

¿I si arriba a guanyar Israel?

En comparació amb la de Wará, l’actuació de Nene H és més ballable i menys evocadora, més directa i menys especiada. Ja no queda ningú a terrra. Al carrer, ningú es pot imaginar que 70 persones ballen techno en aquesta galeria. Nene H s’eixuga la suor, s’acaricia els llavis buscant inspiració i fixa la mirada com si resolgués un escac a la reina.

La gent ha anat perdent l’interès per la música. Alguns surten a fumar i a xerrar quan Nene H assaona els últims minuts amb aquelles espècies àrabs que ha racionat durant part de l’actuació. Els comerços de Nou de la Rambla segueixen oberts, aliens a aquest local on ha actuat una artista turca i un andalús del veïnat ha traçat un mapa sonor del Raval. Les galeries d’art sovint són tan aparador com  bombolla