Marina Garcés: la condició pòstuma

En les eleccions catalanes del desembre, l'eslògan del PP era "Espanya és la solució", i el del PSC, "Solucions, ara Iceta". Dos mesos abans, quan el 20-D encara no havia sigut convocat, Marina Garcés (Bacelona, 1978) publicava a ‘Nova il·lustració radical’ una crítica del que ella anomena "solucionisme": en la nostra època hem deixat d'aspirar a millorar, i ens acontentem amb tapar forats. Si la modernitat va dissenyar un futur col·lectiu i la postmodernitat va celebrar un present individual, avui ens hem instal·lat en la condició pòstuma. Ara que el temps s'acaba, només aspirem a sobreviure. Ja no ens preguntem on anem, sinó quant durarem.

En aquest llibre dels Nous Quaderns Anagrama, Marina Garcés reuneix fenòmens econòmics, socials i culturals de manera comprensiva, i ens ajuda a pensar-nos, no com a exercici intel·lectual sinó com a proposta de canvi. Quan la prosperitat es torna amenaçadora, quan no tenim temps de processar tanta informació, quan ens assalta la sensació que el nostre temps s'acaba, tendem a fabricar retroutopies (el terme és de Zygmunt Bauman) i ens deixem fascinar per l'estètica de l'apocalipsi.

Notícies relacionades

‘Separación’, amb 27, arrasa en les nominacions als Emmy

Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, ‘Benjamin a Portbou’

Mentre el poder discuteix sobre la sostenibilitat, els joves del precariat s'entretenen mirant sèries de zombis. El perill és que, a mesura que els objectes es tornen intel·ligents, nosaltres ens convertim en cretins. Davant la sobrecàrrega informativa, ens sentim desbordats, fragmentaris, paralitzats. Per acabar-ho d'arreglar, grans corporacions s'encarreguen de vehicular els nous continguts de l'educació. La sensació de final d'etapa és vivíssima.

A part de deixar de fumar i de freqüentar el gimnàs (solucionisme), un bon propòsit per a aquest any que comencem podria ser recuperar els valors de la il·lustració, en particular combatre la credulitat, és a dir, deixar de delegar la comprensió del món. ¿Encara estem a temps de cultivar un humanisme que no sigui eurocentrista, un progrés que no equivalgui a marginar els altres? En l'àmbit de la cultura, Marina Garcés proposa substituir l'autoreferencialitat per l'autoexigència, que es diu aviat. Certament, si concebem la cultura com un circuit tancat d'aigua, el perill és que es podreixi. Llibres com aquest, breus i intensos, ens estimulen a créixer cap a direccions desconegudes.