El camaleònic Gary Oldman s'enfronta a Churchill

Té tots els números per guanyar aquest diumenge el Globus d'Or al Millor actor i per alçar-se després com a segur candidat a l'Oscar, gràcies a la seva encarnació de Winston Churchill a El instante más oscuro, que s'estrena divendres que ve, i amb el qual segueix enriquint la seva llegenda de ser un dels pocs actors que tenen la capacitat d'un camaleó per transmutar-se en el que vol i fer-l'hi creure a l'espectador. 

A El instante más oscuro, dirigida per Joe Wright (Expiació, Orgullo y prejuicio, Anna Karenina), Oldman és el ventrut Churchill i, amb el seu inseparable puro, el bastó i la seva determinació, fa seves les llegendàries paraules de l’històric polític en el seu discurs del 4 de juny de 1940, cridant el poble a una resistència heroica: «Lluitarem a les platges, lluitarem als aeròdroms, lluitarem als camps i als carrers, lluitarem als turons. No ens rendirem mai perquè sense victòria no hi pot haver supervivència». Abans, el 13 de maig, ja havia llegat a la posteritat aquell «sang, esforç, llàgrimes i suor».  

Segons Oldman, Churchill, «sense ajuda de ningú es va enfrontar amb el tirà més poderós i grotesc que el món ha vist mai», Adolf Hitler. El film, amb guió d’Anthony McCarten, es concentra en quatre setmanes transcendentals del 1940, moment en què el líder britànic acabava d’assumir el càrrec de primer ministre i, amb França a punt de caure, el seu país s’enfrontava a l’implacable avanç nazi amb les seves tropes acorralades a les platges de Dunkerque. Amb la pressió dels seus conspiradors rivals polítics, Churchill havia de decidir entre negociar un acord de pau amb l’Alemanya del Führer per salvar Anglaterra, encara que hagués de pagar un alt preu, o unir tots els britànics a resistir i lluitar malgrat que la derrota semblava imminent. 

Notícies relacionades

La revista ‘SuperPop’ torna als quioscos amb una edició especial de Rosalía

Canvi de paradigma en el futbol femení

A Oldman van haver d’oferir-li tres vegades el paper de Churchill abans que acceptés el repte, això sí, posant com a condició que confiaria la seva transmutació a les mans de Kazuhiro Tsuji (el mag del maquillatge d’El planeta de los simios de Tim Burton).  

Però més enllà del físic, l’actor va haver de recórrer a l’experiència acumulada en tants i tants papers d’una dilatada trajectòria. A més dels citats, un altre dels memorables va ser el de la llegenda del punk i líder dels Sex Pistols Sid Vicious (a Sid and Nancy), que va servir per llançar la seva carrera el 1986. Després van arribar el dolent Zorg, d’El cinquè element (1997); Beethoven, a Amor immortal (1994); el terrorista d’Air Force One (1997); el multimilionari Mason Verger, mutilat pel Hannibal de Ridley Scott, i l’espia George Smiley al thriller El talp (2011), adaptació de la novel·la de John Le Carré, per la qual va trencar la maledicció de ser «el millor actor que mai ha estat nominat a l’Oscar». Pot ser que Churchill li brindi finalment la merescuda estatueta.