ÒPERA
El geni de Monteverdi conquista el Liceu
L'expressivitat dels cantants s'imposa a la direcció musical de Spinosi en l'amoral 'L'incoronazione di Poppea'

El record de l’enginyós muntatge de David Alden de L’incoronazione di Poppea, última òpera de Claudio Monteverdi que va arribar per primera vegada al Liceu el 2009, no ha impedit que la versió concert, presentada divendres, conquistés de nou el públic del Gran Teatre. En aquella ocasió, Sarah Connolly i Miah Persson encapçalaven un gran repartiment, amb direcció musical Harry Bicket. El triomf d’una partitura que plasma l’amoralitat dels personatges del llibret va ser rotund. En aquesta nova aparició del títol, han sigut els cantants, amb el seu sobreesforç expressiu, els que han donat vol a una funció en què la irregular direcció musical de Jean-Christophe Spinosi, al capdavant de l’Ensemble Matheus, no ha estat a la mateixa altura.
Així i tot val la pena aprofitar, avui, la segona oportunitat de disfrutar d’aquesta obra del geni, que mostra el cínic comportament dels protagonistes d’una història basada en fets reals que van tenir lloc a la Roma dels temps de Neró. El text de Giovanni Francesco Busenello relata el repudi de l’emperador de la seva dona Ottavia per poder casar-se amb la bella Poppea, davant l’oposició del seu marit Ottone i del filòsof Sèneca, guardià de les essències ètiques. Però la força del desig més libidinós s’imposa sobre les conviccions morals, circumstància que va provocar un notable escàndol en la première veneciana de 1642, tenint en compte la condició de sacerdot de l’autor de la música.
Spinosi ha limitat la instrumentació per donar més força a la carnalitat dels cantants i, en aquest sentit, aconsegueix que aquests es moguin amb una llibertat gestual més gran, en algun cas excessiva perquè és amanerada com en les intervencions de David DQ Lee, ben dotat contratenor que dona cos a un histriònic Neró. Sabina Puértolas (Poppea), en canvi, mostra l’equilibri entre gràcia, sensualitat i excel·lent registre vocal del seu rol, i Maite Beaumont (Ottavia, dona de Neró) evidencia seguretat i caràcter.
LÚCID I REVOLUCIONARI
En l’ampli elenc també destaca la noblesa i rotunditat del baix Luigi de Donato (Sèneca) amb les seves sentències en forma de recitatius. Krystian Adam brilla en el lluït paper amb vis còmica d’Arnalta (consellera de Poppea) i Verónica Cangemí és una estupenda Drusilla, la futura esposa d’Ottone, que encarna un entregat Filippo Mineccia. Francisco Fernández Rueda es multiplica amb encert en diversos personatges, igual que Emilie Rose Bry (lluminosa en el rol al·legòric d’Amor) i Cyril Auvity (Mercuri, entre altres). Una funció que manifesta la lúcida i revolucionària modernitat de Monteverdi.
- Neteja ¿Per què la gent està tirant sal pel lavabo a la nit?: el truc que evita moltes malalties
- De la mà i entre rialles Gerard Piqué i Clara Chía, agafats pels carrers de Barcelona: així ha sigut la reacció de la parella
- Infeccions respiratòries ¿Per què aquest any duren tant els refredats?
- Revenja Última hora: Shakira podria explicar la veritat sobre la seva ruptura amb Piqué a la televisió
- Temporal Neu a Barcelona: aquestes són les zones on està nevant
- Evolució meteorològica Temps a Catalunya: última hora del temporal de neu i afectacions en el trànsit, en directe
- Fita de l’esport Google corona LeBron James amb una felicitació molt especial pel seu rècord d’anotació a l’NBA
- Sisme Terratrèmol a Turquia: última hora dels ferits i morts en el sisme, en directe
- Cercles concèntrics La banca a l’espera de la pròxima consolidació
- Reurbanització amb discòrdia Veïns de Sant Antoni veuen un «engany» en el projecte dels Comuns per a la ronda