Homenatge a Lope de Vega, el 'Fénix de los Ingenios'

Félix Lope de Vega, el 'Monstruo de la Naturaleza', segons Cervantes, va renovar les fórmules del teatre espanyol en un moment en què el teatre començava a ser un fenomen cultural de masses. Nascut el 25 de novembre --Google li dedica el 'doodle' per celebrar l'aniversari--, va arribar al món poc després que ho fessin Cervantes, Góngora, Mateo Alemán i Vicente Espinel. 

Va ser, juntament amb Tirso de Molina i Calderón de la Barca, un dels exponents màxims del teatre barroc espanyol. Les seves obres segueixen representant-se en l'actualitat i constitueixen una de les cotes més altes assolides en la literatura i les arts espanyoles. També va ser un dels grans lírics de la llengua castellana i autor de diverses novel·les i obres narratives llargues en prosa i en vers.

Se li atribueixen uns 3.000 sonets, tres novel·les, quatre novel·les curtes, nou epopeies, tres poemes didàctics i uns quants centenars de comèdies. Era amic de Francisco de Quevedo i de Juan Ruiz de Alarcón, va estar enemistat amb Luis de Góngora i va mantenir una llarga rivalitat amb Miguel de Cervantes, que, no obstant, el va elogiar en la seva 'Galatea', on el va qualificar com un dels enginys espanyols més notables. 

Soldat i pare abnegat, va viure, no obstant, moltes aventures amoroses i va ser un devot sacerdot, inquisidor i poeta. Ja plaudit i admirat en la seva època --en què se l'anomenava popularment ‘Fénix de los Ingenios--, va morir el 27 d'agost de 1635. Va viure 73 anys.

Les honres fúnebres celebrades en honor seu van durar nou dies i es van convertir en les exèquies més notables d'aquells dies. Les seves restes es van dipositar a l'església de San Sebastián, al carrer d'Atocha. Uns anys després, les restes van passar a una fossa comuna per falta de pagament del duc de Sessa.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

La seva producció literària va ser tan destacada que, fins i tot anys després de la seva mort, es van seguir publicant els seus textos. El més destacat va aparèixer el 1637, La Vega del Parnás, on es recullen els dos últims poemes que va escriure.

   Lope de Vega Lope de Vega