Borja-Villel combat la narrativa burgesa del museu tradicional

Això, adverteix Manuel Borja-Villel, "no és una prefiguració de res". Tampoc està ordenat per "temes, cronologies o formes". En realitat, ni tan sols és una exposició com les altres, sinó una mena d’"assaig expositiu". "Vol crear un instrument per debatre com s’escriu la història", diu l’exdirector del Macba i el Reina Sofia i responsable actual de Museu Habitat, espai de reflexió sobre el museu del segle XXI.

"Això", per cert, és Fabular paisatges, segon capítol d’un programa d’activitats que va arrencar al novembre com a trobada congressual i que aterra ara al Palau Victòria Eugènia i el Palau Moja en forma de "fabulació crítica per poder pensar la memòria activa". O, dit altrament, d’imaginativa declaració de guerra per dinamitar i desconstruir el museu enciclopèdic de tota la vida. En el centre del debat, flotant entre els paisatges romàntics de Modest Urgell i els ordits orgànics i les naturaleses gairebé mortes, tot cúrcuma, crisantems i ceràmiques de començaments del segle XX, de Dan Lie, la necessitat de "repensar" el museu com a espai viu i plural obert al futur. "¿Els museus poden ser espais de convivència i no de conservació i prou?", xiuxiueja un dels comissaris.

La resposta, si n’hi ha, hauria de ser en algun racó de l’immens Palau Victòria Eugènia, seu de la futura ampliació del MNAC i, doble ració de simbolisme, un dels espais emblemàtics de l’Exposició Internacional de 1929. Res és casual, i entre aquests dos extrems es mou una mostra que pren impuls en moments històrics especialment simbòlics com les exposicions de 1888 i 1929, el desastre del 98 o el reforç de la presència espanyola a Guinea Equatorial i el Sàhara Occidental per confrontar des del present un passat lligat al colonialisme i els processos extractius.

"Les exposicions internacionals eren llocs de propaganda i progrés que silenciaven el racisme i les polítiques de violència colonial. ¿Com es recorda el que no hi és, el que s’ha volgut esborrar?, exposa Borja-Villel. Al seu costat, una instal·lació del barceloní Efrén Álvarez suggereix resoldre el greuge amb conya i denunciant l’expansió colonial europea i la seva legitimació a través de l’art amb un caganer gegant, un ninot de drap que representa Domingo Gual, conqueridor que va participar en la colonització de les Illes Canàries.

Obra nova

Comissariada per Beatriz Martínez i Lluís Alexandre Casanovas, a més del mateix Borja-Villel, i a la cartellera fins al 5 d’octubre, Fabular paisatges es fa fort en la fricció i l’acarament historicoartístic. El paisatge de la fi del XIX, per exemple, és combatut amb maquetes de les barraques del camp de la Boca, fotografies de zones de Guatemala explotades per empreses hidroelèctriques i ecos dels estralls barraquistes de l’exposició de 1929.

Notícies relacionades

Amaia Montero torna a La Oreja de Van Gogh 18 anys després

Maite Casademunt: "Estimo la passió per destacar, per no passar desapercebuda"

Entre mobiliari de Coderch, dissenys de Miquel Milà, teles de Ramon Casas i dibuixos d’Ismael Smith, l’exposició destaca per l’obra nova feta per a l’ocasió: fins al 80% del material que aporten El Palomar, Mabel Palacín, Cian Dayrit, Dierk Schmidt, Oriol Vilanova, David Bestué, Antonio Gagliano i Verónica Lahitte es mostra per primer cop.

Al Palau Moja, antiga residència d’Antonio López, l’exposició continua amb instal·lacions de Paulo Nazareth, Claudia Claremi i Jorge Ribalta relacionades amb l’"oblit" colonial, el passat esclavista de les plantacions de cotó i l’empremta a la ciutat de Barcelona de les dinasties encapçalades per Joan Güell i Antoni López.