Gala Dalí, Arts and Crafts i molta col·lecció

Dues exposicions més ambicioses i cares del que està sent habitual, així com inèdites i amb vocació internacional, i molta col·lecció, sobretot d’art modern i contemporani. A més de la sempiterna (i raonable) reivindicació d’espai. Aquest és el pla del MNAC per al 2018, un any en què Gala, figura fonamental per entendre Salvador Dalí i l’univers surrealista, i el moviment Arts and Crafts, tan important a Anglaterra com desconegut aquí, ompliran les sales temporals a la vegada que els esforços del museu se centraran a visibilitzar el treball que es fa per allargar el cànon cronològic del centre fins a finals dels 70.

Tot i així, la temporada començarà amb renaixement i barroc. Un projecte, el de la remodelació de la col·lecció permanent d’aquests períodes, que s’ha fet aquest any i que ja està a punt de presentació però que l’actualitat política no permet inaugurar. La data prevista per tornar a obrir les sales coincideix amb el 21-D, de manera que toca posposar-ho fins després de Reis. I aquí ja comença la primera reivindicació d’espai del director del MNAC, Pepe Serra: «Insisteixo una vegada més en el tema, amb la mateixa cordialitat de sempre però també amb la mateixa contundència», apunta. El cas és que els fons de renaixement i barroc sumen 1.300 obres, i d’aquestes se’n van seleccionar 400 per exposar de forma permanent però només n’hi caben 200, a les sales. Conclusió: «El museu està totalment constret». Una queixa, una demanda, una reivindicació, una súplica que llança a cada intervenció i a cada projecte.

Tan detestada com estimada

És vàlida també per a les sales d’exposicions. N’hi ha un parell i no són gens polivalents, no en va van ser pensades per emmagatzemar, no pas per exhibir art. Al febrer acolliran la primera exposició a Espanya d’Arts and Crafts (actualment, a la Fundación March de Madrid). El moviment anglès, com el modernisme, té molt a veure amb les arts decoratives i la manera d’entendre la vida i l’entorn. Així que el diàleg amb la col·lecció modernista del MNAC està garantit, també el catàleg que serà la primera publicació sobre el tema al país. La mostra explorarà les múltiples facetes del dissenyador, artesà, empresari, poeta, assagista i agitador social William Morris (1834-1896), així com de les principals figures del moviment. Ho farà amb 300 peces, entre elles un immens tapís realitzat per Morris sobre la llegenda del Sant Grial, un exquisit armari d’Ernest Gimson pintat per Alfred Powell i uns preciosos panells brodats per Margaret Macdonald. 

Més pròxima tot i que igualment desconeguda, molts tòpics s’hi han abocat al damunt, és la figura de Gala. I a desvelar qui va ser aquella dona que André Breton i Luis Buñuel van detestar amb la mateixa intensitat que Salvador Dalí i Paul Éluard van estimar es dedicarà, a l’estiu, l’exposició Gala Salvador Dalí. La russa va ser un personatge clau en les avantguardes, musa i artista al mateix temps. De fet, el geni empordanès va firmar les seves últimes obres amb el nom de tots dos, i ella, a més de crear-se la seva pròpia imatge, va executar alguna peça, la majoria perdudes. Serà la primera exposició dedicada a Gala i a més de peces inèdites que li van pertànyer, exposarà importants olis de Dalí  que permetran seguir-ne l’evolució. 

Dramàtic problema d'espai

La tercera de les mostres programades enllaça amb la col·lecció, i amb la idea de crear un fons d’art de la segona meitat del segle XX. Un període en els llimbs dels museus fins que el MNAC se’n va fer càrrec el 2012. El centre fa temps que hi treballant de la mà d’Àlex Mitrani i ha arribat el moment de donar visibilitat al que s’ha aconseguit «malgrat la limitació d’espai», afegitó que Serra no s’oblida, amb raó, de verbalitzar. De moment s’ha fet una gran tasca d’investigació i de patrimoni. S’han comprat peces i s’ha treballat a esbrinar qui té què i en quines condicions. També s’ha fet un diagnòstic de la situació per donar dignitat i consolidar aquells artistes no integrats en el relat històric. 

Tot plegat, el MNAC preveu donar-ho a conèixer aquest any amb un parell d’accions: l’exposició anomenada L’art a les portes del 68, que tractarà el pop art i la nova figuració que emergeixen entre l’ocàs de l’informalisme i la irrupció del pensament conceptual; i l’ampliació de la col·lecció d’art modern fins als anys 70. Per allargar el relat Mitrani disposarà de la sala on ara acaba la història amb Dau al Set i l’anterior. Això condensarà encara més la resta del que s’hi exposa. I aquí torna a arribar la súplica del director: «El problema de l’espai des del punt de vista dels anys 50, 60 i 70 és dramàtic, es necessitarien 4.000 metres més dels que hi ha actualment a la secció d’art modern». Per Serra, el no creixement no és una qüestió política, ja que tothom hi està d’acord, sinó un problema estratègic: «Estem en un context [polític] en què el mitjà i llarg termini queden sempre a fora». 

Notícies relacionades

Les biblioteques de BCN faran vaga la vigília de Sant Jordi

L’enterrador de les fosses de Paterna, "el nostre Primo Levi"

    

Espai i diners, que també en falten. El pressupost per al 2018, prorrogat del 2017, és de 15,1 milions, dels quals 1,6 es dediquen a tota la programació (el mateix que costa una sola exposició al Prado). Aquesta no s’acaba amb el quem hem explicat, inclou a més a més una intervenció de Pedro G. Romero i aprofundir en la presentació de la col·lecció d’art modern per a afegir-hi més capes de lectura i obres de Picasso, fruit d’un acord d’intercanvi amb el museu barceloní del geni. Aquestes aliances, Serra les vol segellar també amb la Fundació Miró i amb els altres museus monogràfics del país. H