CRITICA
L'Orestíada segons Colm Tóibín
'La casa dels noms' narra amb essencialisme els mateixos temes que tractava Èsquil

Durant segles, ser occidental ha significat no només conèixer personatges com Telèmac o Maria Magdalena, sinó servir-se’n per entendre el món i a nosaltres mateixos. Escriptors, pintors i escultors s’han apropiat dels mites i n’han elaborat versions personals i posades al dia. És el cas de la vida d’Orestes, feta drama per Èsquil, Sòfocles i Eurípides i recuperada al segle XX per autors tan dispars com Eugene O’Neill (El dol escau a Electra), Álvaro Cunqueiro (El hombre que se parecía a Orestes) o Josep Palau i Fabre (Mots de ritual per a Electra).
Amb La casa dels noms, Colm Tóibín (Enniscorthy, 1955) s’afegeix a aquesta cadena, erudita i humil alhora, que reescriu una història familiar especialment sangonosa. Comença quan el guerrer Agamèmnon sacrifica la seva filla Ifigènia perquè els déus l’ajudin a conquerir Troia. Anys després, quan torna, ell i la seva amant Cassandra són degollats per la seva esposa, Clitemnestra, la qual, al seu torn, serà morta pel seu fill Orestes a instàncies de la seva germana Electra. Totes aquestes morts es duen a terme amb arma blanca i sense persona interposada. Són venjances puríssimes: clàssiques.
Tóibín respecta els fets, però hi afegeix escenes i detalls que no havien estat especificats, com un guionista que afegeix personatges secundaris i accions paral·leles a uns fets documentats. L’èmfasi recau en les intrigues de palau, la importància dels guàrdies, el paper d’un sexe tan directe i transversal com la mort.
Un llibre nou fet amb material antic, narrat amb l'essencialisme de Saramago
Al Peloponès, una pedra pot ser tan mortal com una espasa o un got d’aigua enverinada. El poder és un ofici solitari, ja que ni l’amant ni el fill són prou fiables. Clitemnestra i Electra han de prendre decisions sense l’ajuda dels déus ni dels ancians, sempre atentes al soroll dels passos i als ganivets amagats.
Et pot interesarL’obra dedica cert nombre de pàgines a la fugida d’Orestes dels seus segrestadors, als anys que passa a la casa del títol, on viu el traspàs entre l’era en què deus i humans convivien, i aquella altra en què són tan sols noms: memòria. La família i el poder, la dona i els déus, la determinació d’Electra i l’apocament d’Orestes, els mateixos temes que tractava Èsquil apareixen en aquest llibre nou fet de material antic, narrat amb l’essencialisme de Saramago, sense concessions a l’ornamentació, àtic i eficaç com un edifici de la Bauhaus.
'La casa dels noms' / 'La casa de los nombres'
Colm Tóibín
Traductors: Ferran Ràfols Gesa / Antonia Martín
Amsterdam / Lumen
180 / 320 pàgines
16,90 euros
- A La Sexta Tensió entre Jordi Évole i Miguel Bosé: «Vull un món nou, tots fora»
- Club d’Estil de EL PERIÓDICO Minipantalons curts per a l’home, la moda dels 70 que arrasarà aquest estiu
- Les conseqüències de la paràlisi política Set urgències pendents d’una Catalunya en espera d’un Govern
- Dos detinguts per la Guàrdia Urbana Violen una dona després de drogar-la a la Barceloneta
- Problema a la web La FNAC, obligada a vendre a 124 mòbils que costen 699 euros per un «error tipogràfic»
- Entrevista amb la candidata del PP a les eleccions de Madrid Eleccions Madrid 2021 | Ayuso: «Si hagués tancat bars i restaurants, hi hauria hagut desordres socials»
- Cita amb les urnes ¿Per què Ayuso arrasa? Claus i racons de l’enquesta del GESOP sobre les eleccions a Madrid
- Entre Tots El futur de les pensions: «¿Com li pots demanar a un jove que cobra 800 euros que sostingui el sistema?»
- ‘Desborbonització’ Els últims 110 quilos de Joan Carles I desapareixen de Barcelona
- A La Sexta Tensió entre Jordi Évole i Miguel Bosé: «Vull un món nou, tots fora»