CRITICA
L'Orestíada segons Colm Tóibín
'La casa dels noms' narra amb essencialisme els mateixos temes que tractava Èsquil

ealos32651952 colm tibn /
Durant segles, ser occidental ha significat no només conèixer personatges com Telèmac o Maria Magdalena, sinó servir-se’n per entendre el món i a nosaltres mateixos. Escriptors, pintors i escultors s’han apropiat dels mites i n’han elaborat versions personals i posades al dia. És el cas de la vida d’Orestes, feta drama per Èsquil, Sòfocles i Eurípides i recuperada al segle XX per autors tan dispars com Eugene O’Neill (El dol escau a Electra), Álvaro Cunqueiro (El hombre que se parecía a Orestes) o Josep Palau i Fabre (Mots de ritual per a Electra).
Amb La casa dels noms, Colm Tóibín (Enniscorthy, 1955) s’afegeix a aquesta cadena, erudita i humil alhora, que reescriu una història familiar especialment sangonosa. Comença quan el guerrer Agamèmnon sacrifica la seva filla Ifigènia perquè els déus l’ajudin a conquerir Troia. Anys després, quan torna, ell i la seva amant Cassandra són degollats per la seva esposa, Clitemnestra, la qual, al seu torn, serà morta pel seu fill Orestes a instàncies de la seva germana Electra. Totes aquestes morts es duen a terme amb arma blanca i sense persona interposada. Són venjances puríssimes: clàssiques.
Tóibín respecta els fets, però hi afegeix escenes i detalls que no havien estat especificats, com un guionista que afegeix personatges secundaris i accions paral·leles a uns fets documentats. L’èmfasi recau en les intrigues de palau, la importància dels guàrdies, el paper d’un sexe tan directe i transversal com la mort.
Un llibre nou fet amb material antic, narrat amb l'essencialisme de Saramago
Al Peloponès, una pedra pot ser tan mortal com una espasa o un got d’aigua enverinada. El poder és un ofici solitari, ja que ni l’amant ni el fill són prou fiables. Clitemnestra i Electra han de prendre decisions sense l’ajuda dels déus ni dels ancians, sempre atentes al soroll dels passos i als ganivets amagats.
L’obra dedica cert nombre de pàgines a la fugida d’Orestes dels seus segrestadors, als anys que passa a la casa del títol, on viu el traspàs entre l’era en què deus i humans convivien, i aquella altra en què són tan sols noms: memòria. La família i el poder, la dona i els déus, la determinació d’Electra i l’apocament d’Orestes, els mateixos temes que tractava Èsquil apareixen en aquest llibre nou fet de material antic, narrat amb l’essencialisme de Saramago, sense concessions a l’ornamentació, àtic i eficaç com un edifici de la Bauhaus.
'La casa dels noms' / 'La casa de los nombres'
Colm Tóibín
Traductors: Ferran Ràfols Gesa / Antonia Martín
Amsterdam / Lumen
180 / 320 pàgines
16,90 euros
- Sense sortir de la comarca El poble a només 30 minuts de Rubí ideal per a una escapada de natura sense sortir del Vallès
- Enquesta eleccions generals Espanya: Sumar i Junts perdrien la meitat dels seus escons després de dos anys de suport a Sánchez
- Al delta del Llobregat Llum verda a un pla hoteler i residencial entorn de l’aeroport de Barcelona que el TSJC va tombar el 2020
- El conflicte del Pròxim Orient Trump decideix implicar-se en la guerra contra l’Iran oberta per Israel
- En la presumpta trama de corrupció Benet Salellas, exdiputat de la CUP i advocat de Cuixart en el judici del 'procés', defensarà Santos Cerdán
- Criança Carlos González, pediatre: "Moltes vegades quan el teu fill plora no vol ni joguines ni dolços, demana la teva presència i el teu afecte"
- Tens nafres a la boca que no desapareixen? Podrien ser el primer símptoma del càncer oral, que no para d’augmentar
- Guerra a l'Orient Pròxim Trump: "Pot ser que ataqui l'Iran, pot ser que no. Ningú sap el que faré"
- SALUT MENTAL La psiquiatra Marián Rojas revela què s’amaga darrere del perfeccionisme: “És por disfressada de control”
- Crisi en el PSOE La Moncloa assumeix que es destaparan més àudios i es disposa a «conviure» amb això: «Val la pena aguantar»