FESTIVAL IN-EDIT

Aidan Moffat, a la recerca del folk perdut

La meitat del grup de culte Arab Strap ha presentat a l'In-Edit un documental sobre música tradicional escocesa

Aidan Moffat, a la recerca del folk perdut

CARLOS MONTANYES

2
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Aidan Moffat (Falkirk, Escòcia, 1973) ho reconeix: fins fa poc, no sabia res de folk escocès. El seu fort era el rock independent, el pop a foc lent i l’electrònica, tres estils que ha temptejat en el seu projecte més famós: Arab Strap, autors entre el 1996 i el 2005 d’un grapat de discos gloriosos sobre alcohol, drogues, gelosia i depressió.

No es va interessar per les cançons tradicionals fins que un dia en va sentir una a la ràdio interpretada amb profunditat atàvica per Sheila Stewart. «Va ser a partir de llavors que vaig començar a interessar-me pel tema», ens diu. «Vaig acabar apassionat tant  per la més divertida com per la més fosca. Em vaig proposar fer una gira tocant aquelles peces a la meva manera i vaig demanar ajuda al promotor musical Paul Fegan. Quan tot va estar en ordre, va resultar que Fegan havia començat a fer pel·lícules». I la següent havia de ser Where you’re meant to be, documental sobre el viatge (a molts nivells) de Moffat que es va presentar dilluns a l’In-Edit i es podrà recuperar dissabte (22.00 hores) a l’Aribau Club 2.

La veterana i el novell atrevit

Stewart va ser convidada a participar en el projecte i va acabar robant protagonisme a Moffat. L’escena en què, mentre condueix, amonesta el nostre entrevistat, el seu passatger, per capgirar el repertori de la seva família és or còmic. ¿No hi ha material extra per compondre una mena de 'The trip' amb Aidan i Sheila en lloc de Steve Coogan i Rob Brydon? «Després de rodar aquella escena, vam tenir una avaria i vam haver de passar al cotxe dues hores. Hi ha un munt de material divertit que ni tan sols està als extres del DVD», assegura entre rialles.

El que havia de ser un homenatge al folk escocès va acabar sent un monument a Sheila, morta uns mesos després de rodar les seves parts de la pel·lícula, incloent-hi l’actuació que va acabar sent el seu comiat dels escenaris. «No en teníem ni idea, que estava malalta», diu Aidan. «La pel·lícula ha acabat sent seva». 

Notícies relacionades

Pregunto a Moffat si no va ser complicat posar-se a la seva altura vocal. «Vaig passar molt temps buscant la clau que em permetés arribar a la majoria de notes. La majoria; no somiava d’arribar a totes. Però el que passa amb aquestes cançons folk és que, en realitat, és la passió de la cançó el que importa, no tant la tècnica. Això no és 'Factor X' ni 'Pop idol'».

El tàndem format per Aidan Moffat i Malcolm Middleton es va reunir l’any passat per celebrar el seu 20è aniversari. Ha sigut una grata experiència, però Aidan (poc fan de la nostàlgia i molt fan del caos del present) diu que no tornarà a passar. «Ens queda un concert a Islàndia, en el festival Iceland Airwaves. Després no n’hi haurà més. No hi haurà més de revival, vull dir». El pla és compondre un disc nou i, si surt bé, treure’l de gira. «No sé què passarà. ¡Tots dos som lents! A més, tracto de pensar en alguna banda que hagi tret un bon disc després de reunir-se i no se me n’acut cap. Bé, potser Suede. L’últim m’agradava».