La maduresa de l'antiheroi de 'Victus'

Amb imatges èpiques de la batalla d’Almenar, entre les tropes austriacistes de Carles III i les borbòniques de Felip V, i l’enginyer militar Martí Zuviría, l’antiheroi del setge i la batalla de Barcelona del 1714 creat per Albert Sánchez Piñol, una mica més maduret tot i que aferrat a l’ampolla, arriba la segona part de l’adaptació al còmic de 'Victus', 'Vidi' (Norma), firmada un altre cop pel guionista Carles Santamaria i el dibuixant Cesc Dalmases. 

«Si el primer àlbum presentava els personatges i l’aprenentatge de Zuviría, en el segon trobem la seva maduresa, té més experiència i té la seva primera experiència militar en la guerra de Successió», explica Santamaria, que divendres va anunciar que després de 12 anys deixava, per motius de salut, la direcció dels salons del Còmic i del Manga. El guionista va fer «una immersió en l’època per entendre el context històric» i va llegir quatre vegades la novel·la, «dues per plaer i dues amb el bisturí d’un forense».

Un covard

«Zuviría segueix sent un buscavides que intenta guanyar diners –apunta Dalmases–. En el tercer còmic [que preveuen publicar per Sant Jordi] s’adonarà que li tocarà exercir de militar i lluitar. És un covard que s’adona que ho és i que al final no s’escaparà de lluitar o morir per defensar la seva ciutat i la seva família». Família atípica que forma amb la prostituta Amelie, el petit Anfan, el nan i el Peret, antic criat del seu pare.

Els dos autors, que han comptat amb Xavi Casal per al color, destaquen a 'Victus 2. Vidi' la relació del protagonista amb el mariscal Antonio de Villarroel. «Era un militar professional que havia sigut borbònic i que va canviar de bàndol i es va passar als austriacistes –recorda el guionista–. Per Zuviría és una figura paterna que es converteix en el seu guia. Villarroel hi veu un enginyer brillant encara que arribi borratxo a les reunions». «Intenta educar-lo però veu que no hi ha manera –afegeix Dalmases–. Veu que és un covard que sempre intenta escapar de les batalles, que li falta valor i responsabilitat».

L'èpica de la batalla sense herois

Les vinyetes més èpiques són les de la batalla d’Almenar (Lleida). «Va passar en una expedició dels austriacistes el 1710 amb 6.000 soldats a cavall amb l’objectiu de conquistar Madrid per acabar amb la guerra de forma ràpida. Però abans d’arribar es van topar amb tropes borbòniques», relata Santamaria. 

Notícies relacionades

'Victus' de còmic

Sabrina Carpenter desencadena la polèmica amb la portada del seu nou disc en ple auge del conservadorisme i les ‘tradwives’

Admet el dibuixant, mentre ensenya una doble pàgina central de la batalla, que «les escenes d’acció són molt agraïdes». Per recrear-les s’ha documentat en gravats i pintures de l’època. «Però en aquelles batalles no hi havia lloc per als herois –diu–. La motivació de la gent era sobreviure». Per això va voler mostrar «el terror dels que eren tropes de lleva davant el que significava tenir davant 6.000 genets professionals que se’ls tiraven a sobre». I ensenya les vinyetes on un soldat anònim intenta carregar el fusell davant la ràpida càrrega de la cavalleria sabent que morirà. 

Prometen reproduir-ne l’èpica en el tercer còmic. Avança Santamaria: «Serà el clímax, el setge i la defensa de Barcelona i la tragèdia final, amb milers de morts, en una lluita carrer per carrer resistint fins al final».