EL PREMI MÉS BEN DOTAT

Un Planeta per a Javier Sierra

L'autor de 'best-sellers' guanya el premi amb 'El fuego invisible', una intriga esotèrica sobre el Sant Grial

Cristina López Barrio queda finalista amb 'Niebla en Tánger, novel·la policíaca que barreja plans de ficció

RICARD CUGAT

Un Planeta per a Javier Sierra
Un Planeta per a Javier Sierra

/

4
Es llegeix en minuts
ERNEST ALÓS / ELENA HEVIA

El nom del supervendes Javier Sierra ha sigut un rum-rum constant en les quinieles dels últims anys al premi Planeta. Es podria dir que el Dan Brown espanyol, expert en novel·les històriques enigmàtiques, no necessitava el guardó més ben dotat de l’edició espanyol –601.000 euros– per consolidar-se com un dels grans plusmarquistes del best-seller esotèric. Però el que sí que és segur és que Planeta, el segell en què habitualment publica, sí que el necessita a ell. Així que només era qüestió d’esperar. Ho ha aconseguit en la 66a edició del premi amb la novel·la de misteri i aventures 'El fuego invisible'. 

Potser en un moment d’incertesa política com aquest, amb l’imminent trasllat de la seva seu social a Madrid, el gegant espanyol no s’ha volgut arriscar amb un producte més literari i ha preferit anar al que és comercialment segur. Per això ha donat el reconeixement a un autor que com Sierra és el primer escriptor espanyol –i l’únic– que fins al moment ha entrat en la llista de  The New York Times dels deu més venuts als Estats Units. Ningú, ni tan sols Carlos Ruiz Zafón, ha aconseguit entrar en aquest top ten. 

Al costat d’un satisfet i molt professional Javier Sierra –és un home amb moltes hores de vol televisives– en la gala del premi s’hi situava ahir a la nit la finalista Cristina López Barrio, que fins ara publicava les seves novel·les en el segell Plaza & Janés, en l’àmbit del grup competidor Penguim Random House. La seva novel·la, que recollirà 150.250 euros, es titula Niebla en Tánger.

En aquesta ocasió els reis d’Espanya, Felip i Letizia, no van assistir al sopar al Palau de Congressos de Catalunya, encara que tradicionalment no ho facin cada any, sí que ho havien fet l’any passat, en què la parella reial va compartir una tensa vetllada amb el president Carles Puigdemont. Significativament, l’única representació del Govern català va ser la del seu membre més obert al diàleg, el conseller d’Empresa Santi Vila, mentre que en canvi el de Cultura, Lluís Puig, no hi va comparèixer. La resta de representants institucionals a la taula presidencial van ser el secretari d’Estat de Cultura, Fernando Benzo, la presidenta del Congrés, Ana Pastor –a qui l’uneix una bona relació amb Vila–,

el delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, i el tinent d’alcalde de Cultura, Jaume Collboni. Presumiblement, amb la seva absència, Puigdemont va voler manifestar el seu malestar després de l’anunci del canvi de seu del grup editor.     

'El fuego invisible', la novel·la guanyadora amb què Sierra es va presentar a concurs sota el pseudònim de Victoria Goodman, és una intriga d’aventures. Està protagonitzada per un expert de la universitat de Dublín, d’origen espanyol, que de visita a Madrid es veu involucrat en la conspiració d’un grup d’estudiosos del Sant Grial que investiguen el mític objecte sagrat des de les perspectives literària i artística, però en definitiva molt més pròximes a les elucubracions ludicomisterioses d’un Indiana Jones. Naturalment, no hi faltarà un assassinat per amanir el misteri. 

Amb el trofeu a la mà, l’autor va realitzar un elogi de la paraula perquè és «en la paraula on resideix la força creativa de la nostra civilització» i va explicar que el foc del títol al·ludeix a l’expressió grial, que va canviar la història d’Occident al segle XII. 

Sierra (Terol, 1971), que a més d’escriure ficcions també ha presentat programes televisius a l’estil del Cuarto milenio del seu amic Iker Jiménez (va ser col·laborador en aquell programa), sol documentar-se profusament per a les seves  novel·les, com el seu homòleg Ken Follet, però també fa molt treball de camp. Prèviament a escriure El ángel perdido, va escalar el mont Ararat, a Turquia, on la llegenda recull que l’Arca de Noè va tocar finalment terra. També es va passar una nit en solitari a l’interior de la piràmide de Kèops volent emular la nit que Napoleó va passar allà i que va servir de base a la seva última novel·la, La pirámide inmortal. 

La novel·la de la finalista López Barrio (Madrid, 1970), una advocada reconvertida en escriptora, 

Notícies relacionades

'Niebla en Tánger', també està marcada pel misteri. Una mestressa de casa té una aventura d’una nit amb un home del qual ho desconeix tot. L’única pista amb què compta la dona per tornar a trobar-lo és el llibre que ell estava llegint, un indici que l’acabarà conduint a la ciutat de Tànger.

L’obra ha sigut definida per la seva autora com «una novel·la trepidant, que no et deixa descansar», així com «un viatge emocional d’una dona que es busca a si mateixa». López Barrio ha publicat novel·les com La casa de los amores imposibles i Tiempo de brumas, amb què ha emulat la Isabel Allende més bolcada en el realisme màgic.