LA GRAN CITA DONOSTIARRA DEL CINE

'Handia' enlluerna a Sant Sebastià

Barreja de realitat i llegenda, la pel·lícula narra la història d'un pobletà basc del segle XIX que feia 2,42 metres i va recórrer el món mostrant el seu gegantisme

'Handia' enlluerna a Sant Sebastià

VINCENT WEST

2
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +

Quan era un xaval, Jon Garaño va visitar el Museu donostiarra de San Telmo. Allà va descobrir estris d’un home basc del segle XIX que feia 2,42 metres, Miguel Joaquín Eleizegi. Va guardar a la retina –i al cervell– el barret de copa, els enormes guants, les descomunals formes de sabata i la tremenda cadira de l’anomenat gegant d’Altzo (localitat pròxima a Sant Sebastià). Convertit en director de cinema, Garaño sempre va voler portar a la gran pantalla la seva història. El desig s’ha complert. Handia, una bellíssima faula basada en fets reals, competeix a la secció oficial del festival de Sant Sebastià i el 20 d’octubre arribarà a les sales de cinema.

 Rodada en eusquera i amb una enlluernadora factura tècnica, la pel·lícula de Garaño i Aitor Arregi (Loreak) barreja llegenda i realitat i aconsegueix tenir ànima pròpia. Té moltes virtuts. Handia descobreix una història molt poc coneguda fora d’Euskadi: l’existència d’un home gegant que, de la mà del seu germà, es va passejar per mig Europa mostrant el seu descomunal cos com si fos un firaire. Estem parlant d’una època en la qual sortir del poblet on havies nascut era com avui viatjar a la Lluna. El protagonista no és cap monstre turmentat. Això no és –ni ho pretén– L’home elefant. Tampoc és cap retardat mental ni cap explotat. És un ésser infeliç al qual l’atrau la terra i el lloc on ha nascut però que, no obstant, s’adona que no pot fer res per aturar el canvi. Ni el canvi del món ni el del seu cos, que no para de créixer. El seu cos s’ageganta tant que, fins i tot, es desperta a la nit perquè sent (i pateix) els seus ossos estirar-se.

XOC DE CIVILITZACIONS /  Davant del gegant, el seu germà –de mida normal– representa el progrés, les ganes de conèixer món. Ubicada en les guerres carlistes, Handia parla del xoc de civilitzacions, de l’Antic Règim davant del Nou, de la foscor de la religió davant de la llum de la modernitat. També de la identitat, de la soledat i del fet de sentir-se diferent. Emociona sense necessitat de subratllats sentimentals.

Notícies relacionades

Un fotograma d'Handia'.

Rodada amb 3,5 milions d’euros (el pressupost mitjà d’un film espanyol és de poc més d’1,5), Handia –en la qual no només es parla eusquera, sinó cinc llengües més– ha sigut un desafiament tècnic. I no només perquè és una cinta d’època, sinó per les moltes localitzacions. Els efectes especials, els jocs de perspectiva i l’ajuda de l’exjugador de bàsquet algerià Saas Kaiche (2,30 m) han servit per recrear el gegant. Els seus directors són conscients que sense Loreak (que també va competir a Sant Sebastià fa tres anys i després va representar Espanya als Oscars) no l’haurien pogut  filmar mai. Paraules majors.