Gerard Quintana: "Sabem que tocarem en una Mercè especial"

Sopa de Cabra encapçala la nit de Mediterràniament a la platja del Bogatell. La seva actuació (23.00 h) alterna amb les de Joan Miquel Oliver (19.00 h), Mishima (21.00 h) i el concert 'Rumbers, pugin a l’escenari' (1.00 hores). 

En els concerts de reunió del 2011 es van trobar amb un públic nou. ¿Quina percepció tenen ara de la gent que els segueix? El públic és molt generós i transversal. Hi ha alguna cosa teva, un jo íntim, que sempre hi és, una espurna a partir de la qual fas les coses, i veus que molta gent hi connecta, tingui l’edat que tingui. I en els concerts hi veus famílies senceres. 

La seva primera actuació a la Mercè va ser el 1990, al Sot del Migdia. Sí, amb 70.000 persones. Feia un any que havíem tret el primer disc. ¡I dues setmanes després vam actuar a l’Estadi, amb Tina Turner i El Último de la Fila! De sobte tot es va fer molt gran. 

¿Va tenir una sensació de poder? Sempre amb respecte, tenint present que allà hi havia persones. No era una sensació faraònica, sinó de responsabilitat. En aquella època cridaves «¡Visca Catalunya!» i triomfaves, i això nosaltres no ho fèiem. Era una cosa pensada, per un compromís amb el que estàvem fent i el que era la banda.

Es devien més al rock’n’roll que a una pàtria. Sí, sentíem aquesta responsabilitat com a grup. Per una altra part, el lloc segurament més natural per a Sopa són aquests grans espais. És on el 'concepte Sopa' funciona millor.

A la Mercè la ciutadania surt al carrer, i aquest any sembla que més. Sí, veurem com serà aquesta Mercè. Molta gent, altres anys, estava expectant amb les festes i aquest any sembla que l’atenció està en un altre costat. Ara la realitat pot patir una sacsejada en només unes hores. Sabem que tocarem en una Mercè especial. 

¿Sopa de Cabra té una posició davant l’1-O? Aquests dies ens han demanat que anéssim a tocar en les concentracions de Barcelona: «¿Podeu venir d’aquí mitja hora?». ¡I érem a Salt assajant! Impossible. Però estem a favor que el poble decideixi. Això no es resoldrà fins que es pugui fer un referèndum amb garanties, però no es podrà fer si no hi ha voluntat de les dues parts, i en això estem en una mena de cercle viciós. Però si això segueix així, la qüestió s’acabarà internacionalitzant.

Abans parlava de la responsabilitat. En aquestes circumstàncies tan delicades, ¿en algun moment, aquests dies, s’ha plantejat un dilema al voltant de la seva posició pública? Tot apunta que l’1-O hi haurà una espècie d’estat d’excepció, però una cosa és impedir votar l’1-O i una altra de ben diferent trobar-hi una solució. No és guanyar o perdre aquell dia, sinó viure en societat i posar-se d’acord. Aquí hi ha una responsabilitat, perquè a vegades et bull la sang i diries una barbaritat, però no has de caure en provocacions o perds els arguments. Ara soc més conscient encara d’aquesta responsabilitat. 

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Bé, el grup tanca una etapa aquesta tardor. ¿Què vindrà després? Entrem en un cicle d’estimular la incertesa. Ara ja sabem que serem Sopa fins que ens morim. Vam fer camins fora del grup, però sempre sota l’ombra de Sopa. Érem «l’excantant de Sopa», «l’exguitarrista»...

¿Va ser molest, finalment? Va ser l’evidència del pes del que havíem fet, que sempre formaria part de nosaltres. Però ens plantejarem diverses opcions. ¿Fem un nou disc? ¿Necessitem 12 cançons per ampliar encara més el nostre repertori? ¿Què acaba veient la gent d’un nou disc, un parell de cançons? ¿Podríem publicar cançons soltes, o fer una gira i el disc publicar-lo a posteriori? Sí, estem posant en dubte moltes coses.