Mor Harry Dean Stanton, protagonista de 'Paris, Texas'

L'actor nord-americà Harry Dean Stanton, que va fonamentar la seva carrera en un gran nombre de papers de repartiment abans de saltar a la primera línia com a protagonista de la cinta de culte 'Paris, Texas' (1984), ha mort als 91 anys en un hospital de Los Angeles, segons ha informat el portal de notícies 'TMZ'.

Stanton, un intèrpret de llarguíssima i molt alabada trajectòria a qui David Lynch va convertir en una presència fetitxe als seus films, deixa una pel·lícula sense estrenar, 'Lucky', el debut com a director de John Carroll Lynch, que veurà la llum als Estats Units a finals d'aquest mes i que segons la crítica especialitzada conté una de les millors interpretacions de la seva carrera.

Harry Dean Stanton va néixer el 1926 a West Irvine, a l'estat de Kentucky, i va ser cuiner de les tropes nord-americanes en la segona guerra mundial. Una vegada finalitzat el conflicte bèl·lic, Stanton va tornar al seu país per estudiar a la Universitat de Kentucky, abans de traslladar-se a Califòrnia per llançar la seva carrera interpretativa.

Vagant pel desert

Durant anys va acumular incomptables treballs com a secundari, que al final es convertirien en la seva gran especialitat, i va haver d'esperar fins a la dècada dels 80, ja com un artista veterà, per aconseguir papers protagonistes que li van valer el gran reconeixement del públic. En aquest salt a la popularitat va ser determinant el realitzador alemany Wim Wenders, que el va fitxar per interpretar un home lacònic que deambula durant diversos dies pel desert sense recordar qui és. 'Paris, Texas', que comptava amb un guió del també recentment desaparegut Sam Shepard i una memorable banda sonora de Ry Cooder (en què el mateix Stanton interpreta una versió de la tradicional 'Canción mixteca'), va guanyar la Palma d'Or al Festival de Cannes i es va convertir en tot un fenomen de culte.

Amb una cara afilada i misteriosa però amb una potent presència a la pantalla, Harry Dean Stanton va participar en altres cintes destacades, amb papers més o menys secundaris, com 'Alien' (1979), de Ridley Scott; 'Fuga de Nova York' (1981), de John Carpenter; 'La chica de rosa' (1986), de John Hughes, i 'La última tentación de Cristo' (1988), de Martin Scorsese. L'actor de Kentucky també es va posar a les ordres d'altres prestigiosos cineastes com Francis Ford Coppola ('El padrí 2', 1974, i la incompresa 'Història d'amor', 1981), Sam Peckinpah ('Pat Garrett i Billy el Nen', 1973), Frank Darabont ('La milla verde', 1999) i Paolo Sorrentino ('Un lloc per quedar-s'hi', 2011).

El toc Lynch

Notícies relacionades

Febre per Bad Bunny: 10 concerts a Madrid i 2 a Barcelona

Mor James Foley, el director predilecte de Madonna i responsable de dues pel·lícules de la saga ‘Cincuenta sombras de Grey’

Però el director que va requerir els seus serveis de manera més assídua va ser, sens dubte, David Lynch, que va reclutar Stanton per a 'Cor salvatge' (1990), 'Twin Peaks: Fuego camina conmigo' (1992), 'Una història de debò' (1999) i 'Inland Empire' (2006), així com per a la increïble tercera temporada de la sèrie 'Twin Peaks', que s'ha estrenat aquest mateix any. Aquesta va ser l'última de les seves nombroses aparicions en sèries de televisió, que es van iniciar els anys 50 i 60 amb 'Gunsmoke' i 'Rawhide' i van culminar amb la seva presència a la sèrie 'Big love', de HBO, on interpretava el manipulador líder d'una secta mormona que practica la poligàmia.

Gran aficionat a la música, l'actor cantava i tocava la guitarra regularment en diversos locals de la zona de Los Angeles al capdavant del seu propi grup, The Harry Dean Stanton Band. La seva vida i la seva carrera van ser objecte d'un documental, 'Harry Dean Stanton: Partly Fiction', dirigit per Sophie Huber el 2012.