El viatge de Vinicio Capossela i Cabosanroque

Vinicio Capossela es confessa «hipnotitzat i meravellat» amb la revisió de la seva música per part de Cabosanroque i el seu imponent equip d’autòmats sonors, l’Orquestra Mecànica de la França Xica, cada vegada més ampliada i inquietant. El cantant italià i el duo barceloní, últimament establert a Banyoles («la ciutat ens ha expulsat», lamenten), van estrenar ahir el seu primer concert completament conjunt al Mercat de Música Viva de Vic.

El repertori de l’actuació, espectacle d’inauguració oficial de la mostra, es basa en una desena de cançons de Capossela (hits com 'Marajá' i peces menys conegudes) amb els arranjaments insòlits de Cabosanroque, una aliança a la qual se suma un quart operari (humà), el guitarrista Asso Stefana, un músic a qui es va poder veure el mes passat a Barcelona com a membre del grup de PJ Harvey.

Per Capossela, el món de Cabosanroque és proper i connecta amb certs aspectes de la seva obra. «Ja al disc 'Canzoni a manovella', el 2000, tenia al cap aquesta idea de la música mecànica», recorda. «Em fascina l’intent humà de construir el seu somni d’una forma artesanal a través de la figura de l’inventor. Instruments que tenen un aire de prototip, d’experiment del científic boig en la conquista de la inutilitat. Només pel gust de la meravella».

Notícies relacionades

L’oncologia del futur es reuneix a Barcelona

‘Rapa’, assassinats, segrest i debat sobre l’eutanàsia

Admiradors de Capossela des de fa 15 anys, els integrants de Cabosanroque el van anar a veure actuar a Venècia com a fans, van connectar pel seu interès comú en la patafísica i les avantguardes històriques, i van aconseguir que recités en italià un fragment del poema 'L’Atlàntida', de Verdaguer, al seu disc 'Ball de pistons' (2010). Els uneix, reflexiona Roger Aixut, «el viatge no només físic sinó també metafòric, com a canvi, i l’inconformisme davant el fet d’estar sempre al mateix lloc». Per ell, Capossela «és Ulisses sense saber si tornarà a Ítaca». ¿I qui és Cabosanroque? «Nosaltres som més aviat Fitz­carraldo, pujant el vaixell a la muntanya», aventura Laia Torrents.

Ara, és Capossela qui es confessa fan del duo. «La seva història és única. Hi ha una genialitat i un rigor que em van conquistar. ¡Són gent molt seriosa fent jocs!», se sorprèn. La presentació al Mercat és única i Cabosanroque subratlla que en vol disfrutar sense cap altra ambició, si bé amb una concentració tan gran de programadors aquests dies a Vic és fàcil imaginar-se que el concert pugui acabar-se mostrant en altres places. ¿Itàlia inclosa, on el duo no ha actuat mai? «Podríem proposar-ho a qualsevol festival», estima Capossela. «I gravar-ho també, ¿per què no? ¡És una cosa màgica!».