CITA AMB EL DOCUMENTAL MUSICAL

15 anys d'In-Edit

El festival torna el 26 d'octubre amb un programa en què destaca l'estrena mundial d'una pel·lícula sobre Suggs, cantant de Madness

15 anys d'In-Edit

Perou

4
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

'15 years shooting the piano player', diu l'eslògan de la nova edició del festival de documental musical In-Edit, primera des de la seva gènesi sense certa marca de ginebra en nom seu. És, suposem, un joc de paraules entre dues traduccions possibles de 'shoot': 'disparar' i 'filmar'.

    El pròxim In-Edit projectarà, com a mínim, una pel·lícula sobre una famosa pianista: 'Alicia’s hands', sobre Alicia de Larrocha, una artista lluny, molt lluny, del radar de la modernitat. Però és que el festival canvia de nom, no de missió. Ja ho avisava Luis Hidalgo, el seu director artístic, a l’iniciar la seva explicació del programa en la roda de premsa d’ahir al matí: «Vinc a explica el mateix de sempre». És a dir, que per a aquest festival no és tan important la reputació o el grau de 'coolness' d’un artista com el valor de la seva història. Que es busca la persona a més a més del creador. I tot aquest noble etcètera.

Del 26 d’octubre al 5 de novembre a Barcelona, i del 26 al 29 d’octubre a Madrid, els interessats en les bones històries (amb la música com a ingredient clau) se’n podran fer un bon tip en les pantalles habituals. Encara no es coneix tot el menú, però sí una gran part. 

ELECTRÒNICA ANTIGA

Un dels eixos del programa serà l’electrònica antiga, o com va dir Hidalgo, «la que es feia quan no estava de moda». Es podrà veure, per exemple, 'Conny Plank - The potential of noise', un retrat de l’enginyer de so Conny Plank, col·laborador de Neu!, Can i Brian Eno, a través dels ulls de Stephan Plank, víctima d’un pare absent.

A falta d’un biopic amb estètica de l’estil 'Halt & catch fire', estarà bé conèixer la vida de la pionera electrònica Suzanne Ciani –que fa poc va passar pel Sónar– en el documental 'A life in waves'. Entre finals dels anys 80 i principis dels 90, Ciani va publicar la seva música en el segell de Peter Baumann de Tangerine Dream, uns altres dels quals també hi haurà documental: 'Revolution of sound', en què no es deixen de costat les seves influents aportacions a la música de cine.

Retrats reveladors

Com de costum, hi haurà en aquest In-Edit una bona col·lecció de retrats biogràfics. Un títol com 'Bill Frisell: A portrait', sobre el cèlebre guitarrista, no pot ser més directe ni explícit. Els amants del jazz tampoc poden perdre’s 'Chasing Trane: The John Coltrane documentary', indagació en la vida musical, personal i espiritual del saxofonista tenor. I molta atenció a 'American valhalla', que és més una reflexió sobre l’assumpte de fer-se gran que un simple 'making-o'f del 'Post pop depression' d’Iggy Pop amb Josh Homme.

Ni Iggy Pop ni Coltrane són, per descomptat, figures inèdites en el gènere documental. Més complicat resulta trobar films sobre algú com Paul 'HR' Hudson, cantant del grup hardcore rastafari Bad Brains (atenció a 'Finding Joseph'). I no cal dir Nando Dixkontrol, ídol d’una escena 'makina' reivindicada a 'Ciudadano Fernando Gallego: Baila o muere'.

Hi haurà, a més a més, doble dosi d’orgull de classe obrera. Per un costat, 'Bunch of kunst', sobre l’impagable duo punk-hop Sleaford Mods. I per un altre, 'My life story', sobre un ídol dels anteriors com Suggs, cantant de Madness, filmada per Julien Temple a partir de l’espectacle autobiogràfic del mateix nom. La pel·lícula tindrà la seva estrena mundial a In-Edit i la seva presentació es completarà amb una sessió del citat 'two-men-show' (Suggs i pianista).

   

Sobre escenes i formats

 Però no només de noms propis viu In-Edit: en moltes altres ocasions, es passa del que és micro al que és macro i importa més la 'big picture' que el detall domèstic. Així passa en una peça sobre l’encreuament del reggae i el punk a Londres a mitjans dels anys 70: 'Two sevens clash (dread meets punk rockers)', de l’habitual al festival Don Letts. També hi haurà films sobre l’apoderament femení en 'dancehal'l i 'twerking' ('Bruk out!'); la història d’un moviment sorgit del punk en contra de la cultura gai més aburgesada (el titular 'Queercore'), o la història de l’últimament reivindicat format del casset ('Cassette').

Notícies relacionades

En el capítol d’inclassificables, Hidalgo va destacar 'The Allins', que gira al voltant de la família de l’escatològic punk G.G. Allin i com lídia amb el seu llegat, i 'Liberation day', sobre l’actuació a Corea del Nord dels alemanys Laibach; va ser el primer grup pop occidental que va aconseguir aquesta fita.

 Amb el 15è aniversari del festival s’obre una nova línia de programació: In-Edit Shorts, amb la qual es prestarà atenció al format del curt documental i es recolzarà el talent jove a través d’un concurs per a autors de 18 a 30 anys. A més a més, aquest any els menors de 15 anys –els que siguin tan adolescents com el festival– podran beneficiar-se de descomptes. Això és cultivar el públic del futur.