'Casi normales': oda a la quotidianitat

L'aclamat musical de Broadway escalfa motors per a la seva estrena aquesta setembre a Barcelona

fcasals39766876 barcelona  22 08 2017  ensayo del musical  casi normales  en170822184734

fcasals39766876 barcelona 22 08 2017 ensayo del musical casi normales en170822184734 / Mireia Reynal

2
Es llegeix en minuts
NATÀLIA QUERALT / BARCELONA

¿Qui diu que els grans musicals, per triomfar, han de representar moments transcendents o tenir una luxosa posada en escena? L’aclamat espectacle de Broadway Next to normal traduït com Casi normales, que s’estrena el 27 de setembre a la sala BARTS, és una oda a la quotidianitat. Un musical de rock que genera grans expectatives amb llibret i lletres de Brian Yorkey –autor de l’adaptació televisiva de la novel·la Per 13 raons– i música de Tom Kitt, que compta amb tres premis Tony, incloent-hi el de millor música de musical, i el prestigiós premi Pulitzer.

Però, per sobre de tot, promet i molt una obra que aborda els problemes habituals d’una família, amb l’afegit trastorn bipolar que pateix la mare, i tot amb la deguda normalitat. El musical, que abans d’estrenar-se a Barcelona passarà per Las Palmas de Gran Canaria, també té funcions programades a Bilbao i a Madrid.

El repartiment d’artistes, que és encapçalat per la cantant Nina, es troba escalfant motors en la seva quarta setmana d’assajos sota les ordres del director Luis Romero, que també en va dirigir la versió argentina. «Aquest musical va marcar un punt d’inflexió a Broadway perquè va acabar amb el tòpic de la raresa que suposa que els intèrprets de sobte es posin a cantar», assegura Nina, la reconeguda cantant i actriu que interpreta el paper protagonista a Casi normales.

UN REPTE PER A L’ELENC / Nina serà Diane, una mare diagnosticada de trastorn bipolar que es pren la vida amb humor, mentre la seva família lluita per la normalitat. «Aquesta obra és un repte per a nosaltres perquè ens passem el 95% de l’estona cantant, però cantant amb la mateixa gestualitat que si estiguéssim parlant», afegeix. L’exdirectora de l’acadèmia d’Operación Triunfo reivindica el musical com un gènere teatral consolidat i amb un potent planter d’intèrprets a la ciutat.

La resta del repartiment el completen Nando González, com a marit de Diane, que perd forces a mesura que se succeeixen les escenes; Guido Balzaretti, el fill gran, que té un vincle molt especial amb la seva mare i que donarà més d’una sorpresa al públic; Jana Gómez, l’aparent filla perfecta a qui Diane no fa ni cas; i Roger Berruezo, que fa una doble interpretació tant del psicòleg com del metge que tracten la malaltia de la mare.

Notícies relacionades

CRÍTICA A LA SOBREMEDICACIÓ / «L’obra toca un tema molt seriós: la malaltia i la cura en el nucli familiar», apunta Romero, el director del musical. «Per a mi és molt important que el públic acabi dient: jo vull patir com ella, perquè Diane es pren el seu trastorn amb sentit de l’humor». A més a més, enfoca el tema de la salut mental des d’una perspectiva crítica amb la sobremedicació a través dels psicofàrmacs amb escenes en les quals el metge recepta desenes de pastilles a Diane.

El director destaca la qualitat musical d’aquesta obra amb cançons que es podrien trobar fàcilment en un disc de rock, pop o folk. «A part dels intèrprets, hi haurà sis músics que tocaran el violoncel, el violí, el baix, el contrabaix, la bateria, el piano i la guitarra», explica Romero, que s’entusiasma al descriure una escenografia poderosa i uns artistes immillorables.