En la pell d'un immigrant il·legal

Alpha és ebenista i viu a Abidjan, a la Costa d’Ivori. Es va endeutar per enviar la seva dona i el seu fill il·legalment a París, on viu la seva cunyada. Passen els mesos i no en té notícies, de manera que decideix seguir els seus passos cap a França. Deserts, traficants de persones, camps de refugiats, murs de filferro, precàries barcasses a vessar. Molts moren pel camí, però prefereix arriscar-se a «podrir-se» al seu país. La seva història és ficció, però està basada en la realitat de tants immigrants subsaharians que intenten diàriament arribar a Europa per buscar una vida millor. L’expliquen en vinyetes, com un diari de viatge imaginari, el dibuixant parisenc Barroux i l’escriptora belga Bessora a 'Alpha' (Norma), premi Metges sense Fronteres 2015.

Després d’acabar un còmic sobre la primera guerra mundial, ­Barroux, que també col·labora amb mitjans com 'The New York Times' i 'The ­Washington Post', buscava una nova història, aquesta vegada «més moderna, d’actualitat». La va trobar en Togola, un immigrant il·legal que havien acollit al taller que comparteix amb diversos artistes a París. «Togola no és Alpha, però em va inspirar el seu relat, era novel·lesc». I va buscar, i va trobar Bessora, que li va escriure un guió. «Vaig parlar amb oenagés per documentar-me molt sobre la vida dels immigrants -explica l’autora-. No vaig conèixer Togola perquè volia partir de zero. I vaig tenir clar que utilitzaria la ficció per no robar-li la vida a ningú i em vaig inventar Alpha». Nom del popular cantant africà de reggae Alpha Blondy i primera lletra de l’alfabet grec.

Dibuix "sec i fort"

I van fer servir el recurs del quadern de viatge narrat en primera persona. «L’estil gràfic s’hi adapta -comenta Barroux-. Com si fos el mateix prota­gonista qui dibuixés els llocs de la ruta amb quatre retoladors com els dels nens que jo mateix vaig comprar en un súper. Només hi vaig anar afegint pinzellades de tinta xinesa aigualida. El dibuix és ràpid, brut, sec, fort, per transmetre l’emoció i la violència de la història».

Altres còmics, com La grieta i Asylum, han abordat el tema dels exiliats. Per a Bessora, filla de diplomàtic gabonès i d’orígens suïssos, «va ser un repte». «No em volia recrear en les misèries i les desgràcies dels immigrants, però alhora em volia allunyar de la fredor de les notícies periodístiques. No volia que els personatges fossin números, sinó persones amb qui poguéssim empatitzar, com si viatgéssim amb elles. La televisió ens anestesia, ens ha acostumat a fer els àpats veient cadàvers a les platges».

Notícies relacionades

El còmic allarga la mà als refugiats

Vinyetes d'una Europa trencada

Barroux constata que les onades de refugiats sirians han eclipsat els immigrants africans de l’actualitat. «Ens oblidem que tots són desplaçats. I una misèria en desplaça una altra». Bessora lamenta «la por que domina França, Europa, i la incomprensió que ens fa confondre immigrant amb terrorista». Ella, que està acabant una novel·la sobre un francès de 17 anys, de pares francesos, que s’apunta al gihad, intenta «crear per entendre i comprendre».

¿I Togola? «Va aconseguir els papers després de més de vuit anys vivint il·legalment a França, on va formar una família, tot i que ja en tenia una a la Costa d’Ivori», revela Barroux­. Alpha comparteix periple amb diversos companys de viatge, una dona malalta que es veu obligada a prostituir-se, nens desemparats... «No hi ha supervi­vència sense solidaritat -diu Bessora-. Sobreviuen perquè s’ajuden els uns als altres. Això els recorda la seva humanitat».