Mor Martin Landau, la presència imponent

Martin Landau, l’actor de caràcter conegut pels seus papers en les sèries 'Misión: Imposible' i 'Espacio: 1999', o glorioses entrades en les filmografies d’Alfred Hitchcock, Francis Ford Coppola, Woody Allen i Tim Burton, va morir dissabte passat a Los Angeles amb 89 anys. Havia sigut hospitalitzat per una malaltia no revelada.

    

Amb la seva notable altura (1,85 metres) i mirada intimidant, Landau, que va començar treballant com a il·lustrador, ho tenia fàcil per trobar papers de malvat. En la seva segona pel·lícula ja en va encarnar un de memorable: el sequaç (gai, per iniciativa del mateix Landau) de l’espia encarnat per James Mason a 'Perseguit per la mort', de Hitchcock.

    

Després de passar per 'Cleopatr'a com a soldat romà i 'La batalla dels turons del whisky' com a ¡cap sioux!, va formar part durant tres temporades del repartiment de 'Misión: Imposible', al costat de Barbara Bain, a qui havia conegut a l’Actors Studio i que seria la seva dona entre 1957 i 1993. L’agent de múltiples cares Rollin Hand va servir a Landau per mostrar la seva versatilitat, però la indústria va insistir a veure’l com el dolent.

   

Després de passar, una altra vegada amb Bain, per la sèrie 'Espacio: 1999', com a comandant de la base lunar Alpha, va encadenar als anys 80 molts títols fantàstics i de terror, alguns (molt pocs) millors que altres. D’aquella època destaca l’'slasher' 'Solos en la oscuridad', de Jack Sholder, amb Landau com un dels quatre malalts mentals (un altre era Jack Palance) fugats d’un manicomi i decidits a venjar-se del seu nou doctor. 

 A finals de la dècada, Landau era rescatat per Coppola a 'Tucker: L’home i el seu somni', en què va encarnar el company de negocis de l’enginyer automobilístic titular, interpretat per Jeff Bridges. Aquell mateix 1989 va rodar, a les ordres d’Allen,' Delictes i faltes'. Amb el seu personatge d’oftalmòleg adúlter i desproveït de moralitat va obtenir premis importants.

  

 Llavors l’Oscar al millor actor secundari se li va resistir, però l’Acadèmia va voler cedir-l’hi cinc anys després pel seu paper de Bela Lugosi a la sublim 'Ed Wood' de Burton. Landau semblava comprendre a la perfecció Lugosi, que després de donar vida a un icònic Dràcula el 1931 havia lluitat en va per deslligar-se dels papers de malfactor. 

  

  L’Oscar va revitalitzar lleugerament la carrera de Landau, a qui es va poder veure en la primera pel·lícula d’'Expediente X' o el drama de pòquer a reivindicar 'Rounders'. En les dues últimes dècades, pel·lícules importants seves van ser 'Shiner', 'City of Ember: en busca de la luz' i 'Remembe'r. A la televisió va rodar diversos capítols d’'El séquito' (que li van valer un Emmy) i 'Sin rastro'.

Notícies relacionades

Collboni elogia el Cruïlla com "el festival més amable" en el 15è aniversari

Rubens i el barroc flamenc sedueixen al CaixaForum BCN

    

El cap de setmana passat, fatídic, es va emportar també George A. Romero, amb qui Landau havia coincidit en els seus inicis. Als seus 19 anys, Romero va ser noi dels encàrrecs en el rodatge de 'Perseguit per la mort', com recordava l’actor i còmic Patton Oswalt a Twitter. Tot està connectat. O, com a mínim, tots els grans estan connectats. 

When George A. Romero was 19 he worked as a pageboy on NORTH BY NORTHWEST, Martin Landau's 2nd film. #imafuckingnerd

— Patton Oswalt (@pattonoswalt) 17 de julio de 2017